Albert Guinovart és un dels compositors més solvents del país. Artífex d'un llenguatge melòdic que l'acosta al públic més que qualsevol altre compositor català, s'endinsa ara en el món de l'òpera amb l'estrena, aquesta nit al Teatre Fortuny de Reus, d'Alba eterna, amb llibret de Jordi Faura.
Guinovart, autor de diferents musicals com Mar i cel, Flor de Nit i Gaudí, té clar que mentre "el realisme del teatre musical arriba amb molta immediatesa al públic, l'estrena d'una òpera en català crea un cert distanciament". És per això que músic i lletrista van arribar a la conclusió de fugir del realisme per crear un conte fantàstic per a adults a partir d'un tema filosòfic: la por a la pèrdua de la bellesa quan s'arriba a la vellesa.
Faura explica que el llibret, que parteix més de la idea de Mort a Venècia, de Thomas Mann, que no pas del concepte actual del lífting, mostra una jove ballarina -Konstandina Efthimiadou- de qui tothom s'enamora per la seva bellesa, però que ha fet un pacte per mantenir-se sempre jove. "La posada en escena -firmada per Abel Coll- és metrateatral: l'acció passa dins del mateix Teatre Fortuny", apunta Faura. Cal afegir que el grup ha comptat amb la coreografia del prestigiós Roberto Olivan.
Més experimentació
En l'àmbit musical, Guinovart té clar que "és una música molt meva tot i que qui l'ha escoltat diu que he fet un canvi" -Tomàs Grau afegeix que és una canvi "rítmic i harmònic més ric"-. El cert és que el músic, que no té cap pudor a l'hora de confessar-se amant de l'òpera romàntica, ja que "la música potencia la trama dramàtica", reconeix que Alba eterna té moments lírics i d'altres més dissonants. "L'òpera va dirigida a un públic més cultivat que el del teatre musical, cosa que et permet experimentar més". Amb tot, el compositor assenyala que, quan ha pogut, hi ha col·locat àries i un concertant per a quatre veus i que ha jugat amb la veu de manera orgànica, amb línies melòdiques llargues per al lluïment dels cantants, pinyols inclosos, i per emocionar el públic.
Alba eterna ha estat un encàrrec de la formació Camera Musicae, dirigida per Tomàs Grau, i compta amb cinc cantants avesats a l'òpera contemporània després d'haver col·laborat amb Carles Santos i Calixto Bieito, com són la soprano Begoña Alberdi, la mezzo Claudia Schneider, el tenor Antoni Comas i el baríton Marc Canturri.
Produïda pel Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), el seu director, Cèsar Comte, explica que "és una proposta que neix del territori, feta amb gent del territori i per a la gent del territori", una premissa que intenta potenciar el CAER per "singularitzar-se" respecte a altres propostes escèniques. L'esperança: que, després de les funcions a Reus d'avui i demà, "l'òpera vagi de gira per Catalunya i arribi a Barcelona".
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |