• Imprimir

Entrevista: Kepa Junkera El músic basc treu 'Kalea', el segon disc de la seva trilogia

" Prefereixo tocar 10 cops per a 100 que 1 per a 1.000"

Raquel Font

Kepa Junkera assegut en un banc de la Rambla Catalunya de Barcelona
JORDI GARCIA

Com a músic autodidacta, Kepa Junkera (Bilbao, 1965) sempre s'ha caracteritzat per trencar motlles i intentar fer noves aportacions a la seva cultura, la basca, i al so de la trikititxa (acordió diatònic). Ara acaba de treure Kalea, la segona part d'una trilogia sobre música tradicional basca que va començar amb Etxea.

És tot un senyor projecte.

Sí, són tres discos i un altre d'instrumental. També farem una pel·lícula documental de tot el procés.

Com va començar?

Va començar precisament amb aquest disc, Kalea, perquè jo pensava quina sensació podia portar a la diàspora basca escoltar les seves cançons però interpretades per gent d'aquells països i que no estan acostumats a cantar en euskera.

Com ha triat les cançons?

Són cançons que a mi sempre m'han emocionat molt. No és un treball d'etnografia musical sinó que sempre m'han agradat.

I quan li proposa a gent com Pablo Milanés, Juanes o Lila Downs que cantin en euskera...

Ningú té cap problema per cantar en Euskera. Els sembla una experiència original i diferent i ho volen provar. Tots ells són gent que admiro per alguna cosa o altra.

Què el va empènyer a fer un projecte així?

La meva intenció era poder treure l'euskera al món, en total seran 200 artistes de tot el món i 100 cançons...

L'interessen molt les altres cultures.

Porto molts anys treballant en aquesta línia de col·laborar amb gent d'altres països per aportar i per aprendre.

Com serà el tercer disc?

A Herria hi haurà artistes d'Europa, Canadà, Estats Units i el nord d'Àfrica. Ja he gravat a Turquia, Grècia, Estats Units, Marroc... Tindrà la mateixa filosofia que els altres. Serà un disc doble amb sonoritats d'aquests països.

Al principi del projecte hi va haver polèmica per la subvenció que li va donar el govern basc de 700.000 euros.

Jo vaig presentar-los el projecte perquè era impossible que una companyia l'afrontés. Per a mi és un privilegi fer un projecte com aquest i mai he volgut buscar polèmica. El temps dirà si val la pena o si l'aportació era justificada o no.

¿No farà cap concert per presentar en directe el disc?

Aquest projecte no té un reflex en directe. Home, si aconseguís portar 10 o 15 tios d'aquests seria preciós per a un concert al Palau de la Música o al Liceu.

No seria el seu primer Palau.

No, i l'any passat també vaig ser al Liceu perquè la Marina Rossell em va convidar. És molt positiu que gent com nosaltres entrem en aquests circuits. Amb això sí que hem millorat.

¿Creu que la seva música és minoritària?

El concepte que tenim de grans concerts allò sí que és molt minoritari, per a qui li passa. La immensa majoria som gent molt normal i humil que intentem buscar-nos la vida des de la nostra parcel·la.

I quan serà el seu pròxim concert a Catalunya?

Al març vindré al CAT a tocar dos dies amb un quartet de mandolines francès.

El CAT no és el Palau.

Jo prefereixo tocar 10 cops per a 100 que 1 per a 1.000.