• Imprimir
• Enviar

25 anys després de la seva mort, Joan Vinyoli ha esdevingut el poeta de referència per a les noves generacions d'escriptors catalans i un dels pocs que es reediten

El poeta de la joventut

David Castillo

El poeta Joan Vinyoli en una imatge dels anys vuitanta i en un penya-segat de la Costa Brava, on va estiuejar durant anys
ROBERT RAMOS / ARXIU

Fa exactament 25 anys moria a Barcelona Joan Vinyoli. Portava molts mesos malalt al llit i curiosament la seva desaparició va coincidir amb la de Vicente Aleixandre, poeta equivalent en la poesia castellana, però que havia estat reconegut amb el premi Nobel. Vinyoli era un mestre per a les noves generacions: pels seus llibres, per l'actitud oberta i també pel comportament, més propi d'un poeta romàntic o simbolista que dels models catalans, moderats, distants i sovint marcats per la correcció noucentista.

Recordo l'obituari de Sam Abrams a l'AVUI en què esmentava Gil-Albert per parlar de "l'exili interior" de Joan Vinyoli. En les mateixes pàgines, Segimon Serrallonga defensava les lectures múltiples de l'obra del poeta i de la passió de Vinyoli per passar les tardes parlant exclusivament de poesia. Vivia i moria per la poesia. Potser això era el que tant ens cridava l'atenció als més joves.

Vinyoli havia quedat immobilitzat al llit, però la seva llegenda continuava. La mort coincidiria amb la publicació a l'editorial Empúries, que aleshores iniciava la singladura, de dos llibres fonamentals, potser els més brillants de la seva trajectòria, Domini màgic i Passeig d'aniversari, que el mateix segell acaba de reeditar en un sol volum després de la publicació en butxaca de la poesia completa. L'editor Xavier Folch recorda que els llibres sempre li havien fet il·lusió: "Aquests dos últims van ser una mica especials perquè tenia menys salut, però la seva capacitat de creació estava intacta. Anava fent els poemes i me'ls enviava. Uns eren totalment nous, uns altres els va rescatar i refer de poemes descartats. Alguns tenien quinze anys, però els retocs els deixaven rodons".

Les reedicions coincideixen amb la placa que avui a les 12.30 l'alcalde Jordi Hereu col·locarà a la façana de la casa on Vinyoli va viure i va escriure la major part de la seva obra, situada al carrer de Castellnou, 46, del districte Sarrià - Sant Gervasi. La rapsoda Núria Candela, que recentment ha presentat un disc de lectures del poeta, hi llegirà uns poemes. Al vespre, al Centre d'Art Santa Mònica, diferents especialistes glossaran l'obra de l'escriptor, entre d'altres Feliu Formosa, Maria del Mar Bonet, Cristina Badosa, Xavier Macià i Anna Maluquer.

A part dels actes oficials, cal recordar la gran incidència que Joan Vinyoli ha tingut entre la gent jove. Als anys setanta el van envoltar gran part dels poetes que eclosionaven coincidint amb la Transició. Com a exemple de la infinitat d'anècdotes que se n'expliquen, cal recomanar el llibre biogràfic de Miquel de Palol Dos poetes, on s'evoquen les vivències amb Salvador Espriu i Joan Vinyoli. Sobre el segon, té moments commovedors: "Vinyoli patia -o gaudia?- l'exaltació dels qui li feien cas de debò i de forma continuada després d'haver estat menystingut, de sentir-s'hi i d'haver-ho estat veritablement"

Palol, que va participar en els cercles que l'anaven a visitar a Sarrià, afirma que "Vinyoli és el poeta més influent de l'actualitat". Tot i l'escàs ressò que l'ensenyament i els mitjans atorguen a la poesia -cosa que provoca la pèrdua de patrimoni cultural del país-, quan participo en premis, el poeta més citat en els llibres dels joves és Joan Vinyoli. Apareix com a referent i model. La seva obra és viva. La sabrem mantenir?