• Imprimir

Mirador

Proust se'n va a dormir d'hora

Eva Piquer

Durant molt temps Marcel Proust es va colgar dejorn. Ara ja se'n va a dormir d'hora, com tu i com jo (suposant que les respectives activitats nocturnes ens ho permetin). Deu ser per culpa d'un centralisme barceloní que porto incorporat de sèrie, però tinc més possibilitats de llegir A la recerca del temps perdut un cop n'ha desaparegut un obstacle afegit: el mallorquí de Vidal Alcover.

Ho sento, sóc així: si faig l'esforç d'acostar-me a Proust, prefereixo llegir-lo en català central. I ja no tinc excusa: Viena ha publicat Combray, el primer dels llibres que integren l'obra magna de l'escriptor francès. Amb una traducció a càrrec de Josep Maria Pinto que té molt bona pinta.

Fa divuit anys que tinc a casa la fantàstica edició que Columna va fer de la totalitat de la Recherche, en tres volums traduïts per Jaume Vidal Alcover (i per Maria Aurèlia Capmany, que, arran de la mort del seu home, es va enfrontar amb les últimes cent setanta pàgines de l'original). No he tingut mai prou empenta per endinsar-m'hi: em frenaven el luxe de l'edició, la mida microscòpica de la lletra, el dialecte balear... i la sort de no haver patit cap convalescència.

La col·lecció El cercle de Viena fa l'aposta contrària. Ens ofereix d'entrada el primer dels set llibres, que té un gruix discret i un al·licient indiscutible: conté el famós episodi de la magdalena. Així, en versió reduïda, Proust espanta menys. Fins i tot sembla de lectura fàcil.

L'esperança dels editors és que el públic respongui i que la de Pinto acabi sent la traducció definitiva al català del clàssic entre els clàssics. Però aniran a poc a poc i amb bona lletra. Una mica a l'estil de Proust (o era Flaubert?), que s'estava tot un matí per afegir una coma i tota una tarda per tornar-la a treure.