• Imprimir

El govern promou l'exhumació de l'únic enterrament reial medieval català que mai no ha estat profanat

Pere el Gran sortirà de la tomba

Ignasi Aragay

Com Tutankhamon, però a la catalana. L'església del monestir de Santes Creus, on fa set segles que hi reposen les despulles de Pere el Gran, es convertirà en el proper mig any en un laboratori sobre la història reial del país. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va presentar ahir el projecte del Museu d'Història de Catalunya d'exhumació i estudi de les restes d'un rei que va tenir un regnat tan breu com decisiu, i que va ser objecte d'un sumptuós enterrament d'estil imperial.

El nostre Tutankhamon és Pere el Gran -el seu cos també va ser momificat-, fill de Jaume I el Conqueridor i l'únic membre de la reialesa medieval catalana del qual es conserven intactes les restes. L'estudi d'aquestes restes permetrà, un cop definit el seu ADN, el seguiment genètic de tota la nissaga i s'espera que aporti molta informació històrica.

"Tindrem un ADN amb DNI", diu la coordinadora del projecte, Marina Miquel, segons la qual, a partir d'aquí, es podran estudiar els altres enterraments de la monarquia catalana, dispersos principalment entre els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, situats tots en un radi de 40 quilòmetres. "Potser hauríem de començar a parlar d'una ruta reial en lloc de ruta del Cister", fa notar el director del museu, Agustí Alcoberro, segons el qual l'operació de recerca que ja està en marxa té una importància europea, atès que la majoria de tombes medievals dels monarques continentals han estat profanades en un moment o altre de la història, o van ser obertes quan no existien tècniques com les actuals. Aquest és el cas, per exemple, dels reis castellans enterrats al monestir de Las Huelgas (Burgos), estudiats als anys 40 del segle XX a instàncies del nacionalcatolicisme franquista.

Una tasca col·lectiva

La tasca que ara s'inicia a Santes Creus inclourà la participació de quatre equips formats per historiadors, arqueòlegs, restauradors, enginyers, arquitectes, físics, químics i altres especialistes, i té "un pressupost màxim de 700.000 euros", segons va detallar el conseller de Cultura, que espera que el cost sigui més baix. Malgrat la importància de la tasca, el departament no està per a grans despeses.

El projecte s'ha fet en ocasió del 850 aniversari de la donació, el 1160, dels terrenys per bastir el monestir de Santes Creus, pel qual passen 75.000 visitants a l'any, una xifra que el ressò d'aquesta operació podria incrementar. Així ho espera, almenys, l'alcalde d'Aiguamúrcia, Ramon Banach, que ahir es mostrava especialment feliç. "T'hem fet el millor espot publicitari", li deia, bromejant, el conseller Tresserras.

TV3 ja ha començat a fer un seguiment fílmic de tota l'operació, que donarà lloc a un documental de llarga durada. No n'hi ha per menys. La bellesa del sepulcre reial gòtic, la possibilitat de reconstruir la figura d'un rei i tot el que implica una recerca col·lectiva d'aquesta mena és digne de ser explicat amb pèls, senyals i imatges. Només els primers resultats ja són espectaculars: l'endoscòpia -com si d'un embaràs es tractés- ja ha proporcionat les primeres visions del cos, mentre que l'analítica dels gasos ha identificat els elements característics d'un embalsamament: la brea, el betum, el sílice o les herbes aromàtiques. Tot plegat té, sens dubte, l'aroma de les grans descobertes.