• Imprimir

El 45% dels films que competeixen a Cannes, Venècia i Berlín no s'estrenen mai a Catalunya. Els distribuïdors independents fan valoracions molt diferents de les xifres

Festival d'absències

Bernat Salvà

Entre el 2004 i el 2008, 320 pel·lícules d'arreu del món han competit a les seccions oficials dels festivals de Cannes, Venècia i Berlín. 143 d'aquests títols, un 45%, no s'han distribuït comercialment a Catalunya, una xifra considerada excessiva per a la gent del sector consultada. Eduard Voltas, secretari de Cultura de la Generalitat, creu que això representa "un dels forats negres del sistema cinematogràfic a Catalunya i a tot Europa". Ramon Colom, president de la distribuïdora catalana Sagrera, parla d'una "oferta cinematogràfica incompleta, perquè la distribució independent ho té molt complicat". En la mateixa línia es manifesta Miguel Morales, director de la distribuïdora amb seu a Madrid Wanda Films: "Hi ha menys títols que abans i cada vegada n'hi haurà menys, perquè cada vegada és menys rendible distribuir cinema de festival". Morales creu que aquest mercat es concentra primordialment a Madrid i Barcelona, "potser un 60%".

En canvi, Enrique González Macho, president de la distribuïdora madrilenya Alta Films i important exhibidor, creu que "no hi ha cap situació d'anormalitat a la cartellera actual de l'Estat espanyol, és de les més riques d'Europa, potser exceptuant París".

En tot cas, tenint en compte que aquests festivals seleccionen el bo i millor de la collita anual de cinema (cadascun tria unes 20 pel·lícules a competició entre centenars o milers de títols), és innegable que hi un volum important de bon cinema que no ens arriba mai. Un dèficit que no és equitatiu. Hi ha un consens bastant generalitzat que Cannes és el festival de cinema més important del món, i les xifres d'estrenes ho confirmen: el 67% de films a competició a Cannes arriben als nostres cinemes (70 de 104 en els 5 anys estudiats), mentre que aquest percentatge només s'apropa al 53% en el cas de la Mostra de Venècia (57 de 108) i el 46% de la Berlinale (50 de 108).

Hi ha una altra dada que crida l'atenció: la sensible caiguda dels percentatges el 2008, el darrer any d'aquest període: 56% (Cannes), 33% (Venècia) i 19% (Berlín). D'entrada, es pot atribuir al retard amb què sovint arriben a la nostra cartellera (en algun cas fins a 3 anys), però hi ha qui pensa que hi ha una tendència recent i molt forta a la baixa.

Encara menys estrenes

Miquel Morales, de Wanda Films, creu que "el 2009 encara serà molt més baixa la distribució de les pel·lícules de festivals", perquè la pirateria ha afectat molt el mercat del DVD i perquè "les vendes de drets a televisions han baixat molt, estan en una situació crítica".

Ramon Colom apunta les causes similars: "Qualsevol pel·lícula independent es financia per tres vies: les sales, el DVD i i la televisió. Al nostre país, les televisions públiques no compren cinema independent, de festival. Des que Luis Fernández presideix TVE, tots els diners per comprar drets d'emissió es gasten en les majors".

Eduard Voltas fa un diagnòstic diferent i complementari amb les causes que apunten Colom i Morales. "El sistema de distribució està dominat per les majors -destaca el secretari de Cultura-, que apliquen unes pràctiques denunciades sistemàticament de venda per lots. Tenen productes molt atractius per a la taquilla, com és ara el cas de 2012, i aprofiten la força que els dóna això per col·locar paquets de 4, 6, 8 pel·lícules associades als èxits que no tenen interès per al públic i els exhibidors. Hi ha una ocupació massiva de les pantalles per part de les majors, i no només amb èxits de taquilla, també amb pel·lícules dolentes". Segons Voltas, "un dels motius de la baixada de públic a les sales és la invasió de cinema dels EUA de baixa qualitat, i el cinema europeu de qualitat pot fer tornar el públic a les sales".

"Infumables"

Enrique González Macho ho veu diferent. Creu que les pel·lícules dels certàmens que no s'estrenen "són molt de festival, però són infumables, no es distribueixen enlloc, ni als seus propis països". Posa com a exemples el Cannes del 2009, del qual "pràcticament totes s'estrenaran", i a l'altre extrem, Venècia del 2008 (14 de 21 estan pendents d'estrena). En canvi, Miguel Morales (Wanda) creu que "a Espanya es distribueix molt poc; quan vas a comprar pel·lícules als festivals, sovint et diuen que, de tot el món, només falta vendre els drets a Espanya i al Perú, o Espanya i Corea del Sud".

Davant de tot això, Ramon Colom reclama el suport de les administracions perquè les televisions públiques tornin a comprar cinema independent. Eduard Voltas parla d'"estratègies públiques per alliberar pantalles i obrir-les al cinema amb dificultats per arribar als espectadors", entre les quals destaca la nova llei del cinema de Catalunya. "Estem parlant de cinema europeu de qualitat, que ha competit en festivals -opina-. No hi ha cap motiu per pensar que no pot tenir un públic a Catalunya".