• Imprimir
• Enviar

LLIR ENTRE CARDS

Adéu

Salvador Sostres

Aquesta és la meva darrera columna a l'AVUI, no pas per voluntat pròpia sinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella. Diu que és repetitiva i que representa un llast per al diari; que ja no aporta res i que en canvi perjudica el bon nom de la casa. M'ha ofert de conservar l'entrevista a canvi dels mateixos diners que cobrava fins ara, però el que jo he vingut a fer al món és a escriure el que penso, les entrevistes eren un entreteniment, i tot i que fóra ingenu creure que no tinc un preu, he de dir en tot cas que la meva xifra és una altra. És l'hora, doncs, d'acomiadar-se. Ho he sabut ara fa 15 minuts i per tant han de perdonar-me si no em surt un text gaire lluït. Clausurar 8 anys i mig així de sobte no és fàcil ni agradable. Voldria fer constar el meu agraïment a tots i cadascun dels lectors. Als que m'han llegit amb plaer i als que m'han llegit amb fàstic, als que han patit llegint-me i als que no sempre s'han sentit ben tractats. A tots els que, encara que no ens coneguem, hem fet junts aquest camí des del principi fins al final. Als que em llegien al principi però ja no em llegeixen, i als molts joves que m'acaben de descobrir. Gràcies per la vostra fidelitat i la vostra paciència. A la meva pàgina web, salvadorsostres.com, continuaré escrivint un article diari i faré una valoració més extensa del que penso que ha passat amb aquest final precipitat. I naturalment que em repetiré en la defensa del meu país si és agredit, i naturalment que em repetiré en la defensa de tots aquells que per defensar Catalunya són insultats i agredits i fins i tot segrestats, i no tinguin cap dubte que defensaré els meus amics com fa tota persona decent. No crec que sigui cap gran mèrit, tot i que així s'acabi percebent en temps tan estranys com aquests. També voldria tenir un record per la molta gent que suposo que celebrarà el final d'aquesta columna. En fi, algun dia havia d'arribar l'adéu. Ha estat un honor, he procurat escriure amb honor i jugar-me la pell fins a l'última coma per les persones i les coses que estimo i en què crec. Això no és una rendició. Queda molt per fer. Som els bons i guanyarem.