• Imprimir

La Merce Cunningham Dance Company col·labora amb Eulàlia Valldosera, Antoni Tàpies i un grup de músics locals a 'Event', que s'estrena avui al Mercat de les Flors

L'harmonia de l'atzar

Andreu Gomila

Ballarins de la Merce Cunningham Company preparant 'Event'
ANNA FINKE

El coreògraf nord-americà Merce Cunningham va morir l'estiu passat, però el seu esperit llibertari, alliberador, de treball conjunt i sense límits entre la dansa, la música contemporània i l'art no han acabat. Perquè, què passarà avui al Mercat de les Flors quan els catorze ballarins de la Merce Cunningham Dance Company (MCDC) pugin a l'escenari al costat de tres músics inspirats per John Cage, i s'envoltin del treball d'Eulàlia Valldosera per donar sortida a Event? Què passarà cada dia fins diumenge, quan canviïn els músics, les coreografies seleccionades de Cunnigham i a Valldosera s'hi afegeixin cinc obres d'Antoni Tàpies, de divendres a dissabte? Ningú no ho sap, ni els mateixos protagonistes. I més quan Trevor Carlson, director executiu de la troupe novaiorquesa, deixa clar que treballen "sobre els processos i procediments de l'atzar". "Nosaltres també veurem el resultat de tot plegat", assegura.

Laurence Russell, directora de la Fundació Antoni Tàpies, deixa clar d'entrada la singularitat d'un projecte gestat fa dos anys i en el qual el mateix Cunnigham va participar fins als seus darrers dies. "La creació visual, la música i la coreografia s'han desenvolupat separadament i convergiran damunt l'escenari donant lloc a una funció única", indica. No tot serà improvisació, almenys no en el sentit que normalment donem al mot. Carlson matisa que l'espectacle durarà 75 minuts i que els ballarins, que "han assajat molt durant els últims mesos", interpretaran set peces de Cunningham, tot conformant un collage força variat de la creació del coreògraf.

"Les regles són bàsiques: acordem quedar al mateix espai i al mateix temps", apunta Carlson. I afegeix: "La varietat ajuda a trencar el ritme, o millor dit, evita tenir una música que trenqui el ritme de la dansa". Tot, diu, és "una qüestió de confiança" entre ballarins, artistes plàstics i músics. Tots, inconscientment, saben cap a on van. O no.

Els artistes

El cert és que aquest Event promet ser un dels esdeveniments de l'any. Carlson parla d'"estrena" mundial per l'especificitat del muntatge que es podrà veure al Mercat. Assegura que el mateix Cunningham estava molt il·lusionat amb el projecte pel fet de poder treballar amb artistes i músics locals. L'espectacle és a la base de la feina feta pel coreògraf durant tota la seva carrera. No hem d'oblidar que Cage va treballar molt al costat seu, així com artistes com Rauschenberg, Jasper Johns, Roy Lichtenstein, Andy Warhol o Bruce Nauman. Valldosera s'estrena en un espectacle coreogràfic, però Tàpies no és el primer cop que col·labora en una escenografia. El 1961 ja va fer la d'Or i sal, de Joan Brossa, i durant quatre dècades ha treballat colze a colze amb Mestres Quadreny. Lluís Solà pronunciarà dijous una conferència sobre la relació de Tàpies i el món escènic a l'Institut del Teatre.

Valldosera deia ahir que se sentia passant "un examen" de postmodernitat, ja que Cunningham i ella són de dues generacions força allunyades. A més, les instal·lacions que ha reciclat per a Event (Aparences, de 1994, i Envasos: el culte a la Mare, de1996) es troben en l'altre extrem de com ha treballat fins ara. Si sempre, partint del blanc, de la llum, havia buscat la foscor del museu, aquí ha seguit el camí invers, del negre de l'escenari, "he buscat el blanc". El cinema li ha servit de fonament per a l'obra que presentarà al Mercat, situada a mig camí entre els ballarins i els espectadors, és a dir, al prosceni.

Valldosera parla de "desconstrucció del fet cinematogràfic". Ha emprat llums i ampolles de neteja. I ha pogut convertir el teatre en el seu taller, cosa que pocs artistes plàstics aconsegueixen. Tant Tàpies com Valldosera empren, diu Russell, "materials senzills de la vida diària", material de rebuig. La directora de la Fundació Tàpies recorda que ells van organitzar, el 1999, la primera gran exposició europea dedicada a l'obra de Merce Cunningham.

Valldosera avança que la seva feina ha estat com fer una pel·lícula sense guió i fins dos minuts abans de l'inici de l'espectacle, no tindrà una idea clara de com acabarà.

Els músics

Barbara Held, flautista i compositora, indica, en nom dels músics que treballen en aquest projecte que tant Cage com Cunninghan formen part de les seves arrels com a artistes i que el seu punt de vista, sempre ha estat més ric que el de la música i la dansa stricto sensu. "Cage volia que els músics experimentessin, que cada vegada que pugessin a un escenari fos un espectacle nou sense deixar de tenir estructura", indica Held.

Joan Saura, Xavier Villavecchia, Arnau Sala, Ferran Fages i Takehisa Kosugi, director musical de la MCDC, actuaran cada nit en format de trio. El pianista Agustí Fernández, finalment, no podrà tocar cap nit per problemes personals. Tots han estat convidats a un festa el final de la qual no saben. Caldria anar-hi cada nit per veure fins on arriba la gosadia dels implicats en un muntatge que fa olor de record, d'esdeveniment que tothom recordarà.