• Imprimir

Mirador

Alliberada, jo?

Eva Piquer

Es parla bastant de la conciliació laboral i familiar, però també s'ha teoritzat molt sobre l'existència de Déu, i som on érem. La famosa conciliació qui sap on para. Jo no conec ningú que conegui ningú que se'n surti. Qui més qui menys trampeja la situació com bonament pot, carregant tones de culpabilitat, maleint un sistema que ens posa bastons a les rodes i escopint el fetge per la boca. Tal com està muntat el sidral, equilibrar la rendibilitat laboral amb les obligacions domèstico-familiars és com pujar a l'Everest sense oxigen, per la cara nord i empenyent un cotxet. Si fem el cim serà amb l'ajut d'uns quants xerpes i amb la certesa de no haver gaudit prou del paisatge.

Algun desaprensiu disfressat de feminista es va inventar el mite de la superdona. I ja ens tens a tu i a mi disposades a compatibilitzar la casa i la feina, la dedicació als fills i les reunions en hores intempestives, els comptes de resultats i els contes amb final feliç abans del petó de bona nit. Ens van estafar amb un xec sense fons. Que pots abastar-ho tot? No em facis riure.

Plataforma ha publicat el llibre Dulce hogar. Un retorno a lo esencial, de Mey Zamora, una periodista amb quatre fills que ha decidit frenar professionalment i fer el que va fer per força la meva mare: ser mestressa de casa a jornada completa. Avui és una opció que parteix d'un privilegi: les parelles de mileuristes no podrien prescindir d'un dels dos sous ni que volguessin. És, també, una opció "gairebé temerària", com assenyala José Antonio Marina en el pròleg: fa por renunciar al món de fora per una cosa tan fràgil, tan susceptible de trencar-se, com la família.

El discurs de la Mey sona carca, sí. Però l'aposta contrària, que és la meva, no té res d'alliberadora.