• Imprimir

Entrevista: Constantin Costa-Gavras Ahir va presentar 'Edén al oeste' a la Mostra de València

"No és un film paternalista de la immigració il·legal"

Ester Pinter

Costantin Costa-Gavras va ser ahir a la XXX Mostra de València
JUAN CARLOS CÁRDENAS / EFE

El cineasta i guionista greco-francès Costa-Gavras, pioner del thriller polític assot d'institucions i ments benpensants, com Z, Estat de setge, Missing i Amen, segueix en plena forma crítica als 76 anys. Així ho va demostrar ahir amb la presentació del seu darrer film, Edén al oeste, en què torna a denunciar un tema social d'actualitat, la immigració il·legal, i amb el qual opta i es situa com a favorit a la Palmera d'Or de la Mostra de València. Edén al oeste mostra les vicissituds dels immigrants il·legals en un món desconegut. L'actor italià Riccardo Scamarcio és el protagonista d'aquesta pel·lícula coral que navega entre la comèdia, la road movie i la llegenda grega.

Fa un clar paral·lelisme entre la història d'Ulisses a la Ilíada i l'antiheroi que abandona el seu país, també precisament des del mar Egeu, tot vivint una epopeia amb estada al paradís i a l'infern. ¿Vol dir que tot immigrant que fuig del seu país acaba trobant la seva Ítaca?

Sí, pot, però no en aquest moment, perquè la societat percep l'immigrant com un enemic, en desconfia, és molt més difícil avui per a ells. Com que avui dia procedeixen majoritàriament de l'Àfrica, la pell és diferent, la religió també, no els veiem com a humans, els veiem com a negres. La societat és molt més racista que abans i veu els immigrants com un perill.

I amb les seves llums i les seves ombres, vostè ofereix una visió optimista sobre la immigració.

Sí, perquè penso que la necessitem, perquè oblidem que un 35% de la població francesa té origen estranger i que el mateix president Sarkozy és immigrant. Tampoc podem ignorar que es calcula que hi ha 250 milions de persones disposades a canviar de lloc per viure. Mostro als meus fills Temps moderns, de Chaplin, per demostrar-los que un segle després, en realitat, la societat no ha canviat tant.

A Edén al oeste recorre també a la comèdia. ¿És la seva pel·lícula més còmica.

Sí, perquè és la història de la nostra societat i no puc evitar mirar-la amb ironia. Amb els immigrants tenim actituds ridícules, les pors, la manera de comportar-nos, realment es creen situacions tragicòmiques.

Torna amb un altre guió original seu coescrit amb Jean-Claude Grumberg. Per què no una adaptació?

Adaptar un llibre sempre és més fàcil i, de fet, n'he trobat sobre immigració il·legal, però, com molts dels films que s'han fet, són molt dramàtics o molt paternalistes, amb una bona finalitat segurament, però jo no volia fer una pel·lícula paternalista, ni dramàtica, tot i que hi ha drama, gent que mor, persecucions policials...

És el primer cop que roda a la seva Grècia natal des de la seva pel·lícula més cèlebre, Z, del 1969, en què narrava com la dictadura militar va eradicar tota amenaça de l'esquerra. Com veu ara la situació amb el flamant nou govern socialista?

Finalment puc dir que hi ha esperança a Grècia. El programa del nou primer ministre, a qui conec personalment, és molt positiu. Ara veurem si respecta les promeses, però ho ha de fer, perquè, si no, la situació dels joves i dels vells grecs és tan dramàtica que explotarà definitivament.

I a la seva França adoptiva que retrata, amb Sarkozy al capdavant, com ho veu?

Sí, ell també fa molt pels joves, pel seu fill, vull dir. No, seriosament, a França no es fa gaire res pels fills dels immigrants, per la segona generació, que no són considerats com a francesos, perquè ells no troben feina fàcilment. Simplement perquè tenen un nom estranger, n'hi ha un 30% que estan aturats.

¿Al seu film, el protagonista creu en la màgia?

Sí, precisament la introdueixo per sostenir que no existeix, que la vida és molt tossuda.

¿Creu que ha canviat molt el cinema en els 40 anys que porta fent-ne?

El cine no s'ha allunyat de la pel·lícula de sempre. El cine segueix sent política, com ho pot ser la pel·lícula Transformer que ara els agrada veure als joves. La política no està només en el moment en què es va a votar.

¿Opina que se segueix fent prou cine compromès que tracti els conflictes socials?

Sí, cadascú ho fa a la seva manera i hi ha bastant cine compromès, però sobretot a Europa, als EUA ja no en fan més, Hollywood ja no en vol més. Ara no em produirien un pel·lícula com Missing, el productor està produint coses com ara La momia.

Missing, una pel·lícula que va colpejar fort la societat americana en posar de manifest la responsabilitat de la CIA al cop d'Estat de Pinochet. Què opina del cine crític amb els EUA que fa ara Michael Moore?

Fa un treball extraordinari, diu coses importants, a la seva manera i amb el seu talent, algunes vegades excessiu, però toca els verdaders problemes des del principi.

A través del seu cinema ha denunciat conflictes polítics i dictadures en països de l'Amèrica del Sud, de Amèrica del Nord, del Pròxim Orient, d'Europa... ¿Ha aspirat a explicar el món del segle XX a la gent del XXI?

El cinema, en certa manera, és la memòria del món. No podem deixar de completar aquesta memòria a través d'un cine compromès. La idea de les dictadures ha canviat. Teníem dictadures i ara han canviat a dictablandas. La meva generació pensava que amb la caiguda del Mur de Berlín vindria el paradís, però no ha estat així, segueixen les injustícies encara que més subtils.

I després del que ha viscut, ¿s'atreviria a proposar alguna ideologia alternativa?

Els cineastes no tenim la veritat, al màxim que aspirem és a despertar preguntes. Els polítics són els que en saben i a qui paguem perquè les proposin.

Què opina de la televisió un director compromès com vostè que ha sabut treure tant de rèdit al cinema?

La televisió és la cosa més extraordinària que han descobert els homes, però l'ús comercial que se'n fa és el pitjor que s'ha pogut fer. Crec que la televisió hauria de ser nacionalitzada, igual com ho són l'escola o la policia, perquè amb totes les cadenes que hi ha baixa el nivell a fi d'aconseguir més espectadors. És el mitjà més extraordinari per a l'educació i la cultura i hem deixat tot això en mans dels comerciants, com el cristianisme ha anat deixant tots els seus principis al temple.

¿Està preparant la seva pròxima pel·lícula? ¿Toca ara anar al fons de la crisi econòmica mundial?

Sempre s'està entre una pel·lícula i una altra, però no puc avançar res.