• Imprimir

Demà arriben a les pantalles 'La huérfana' de Jaume Collet-Serra i 'Infectados', d'Àlex i David Pastor

Terror català a Hollywood

P. Puentes / T. Bruna

'Infectados' exposa situacions que pot ocasionar una pandèmia, inclòsos els experiments
LOREY SEBASTIAN

Fer cinema als Estats Units no és un somni per als cineastes catalans. Jaume Collet-Serra i els germans Àlex i David Pastor han començat la carrera allà, en direcció contrària als que s'hi dirigeixen des de casa. Aquest divendres podrem comprovar-ne els resultats: arriben a les pantalles dues produccions americanes amb l'ànima catalana: Orphan, de Jaume Collet-Serra, i Carriers dels germans Pastor. Totes dues acaben de passar pel Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.

Collet-Serra va anar als EUA l'any 1992 i s'ha anat fent un nom des de zero, treballant a la publicitat: "Sempre havia volgut fer cinema, com tants altres nois que veuen pel·lícules americanes. Però ja saps que, si no coneixes ningú, és molt difícil. I com que jo no coneixia ningú, vaig pensar que per començar era millor fer-ho a Los Angeles i així, si la cosa funcionava, ja era aquí. Sempre he volgut fer pel·lícules americanes", diu.

L'encàrrec de La casa de cera, amb Paris Hilton, li va obrir portes, tot i que no és el seu gènere: "Però no podia rebutjar-la. Vaig intentar pujar una mica el nivell perquè una vegada firmes contracte, el guió és teu i el pots tocar. I allà ets tan bo com l'última pel·li que has fet", continua .

Després d'un remake de Goal, li arriba la proposta de dirigir des de la productora Appian Way, de Leonardo diCaprio: "Volien fer una genèrica de terror amb nena dolenta i vam contractar un escriptor", diu Collet-Serra. I en surt La Huérfana, amb un guió tens capaç de mantenir l'espectador enganxat les dues hores. Per ara s'han comptabilitzat més de 45 milions de dòlars de taquilla només als EUA.

Parla d'una parella que adopta una nena molt dolça i adulta per la seva edat i, esclar, passen coses. Diverses associacions es van queixar argumentant que algunes famílies es tiraven enrere en l'adopció per la mala imatge que dóna la pel·lícula. "Qui permet que una història de ficció l'influeixi per adoptar una criatura, que és una cosa real, no està preparat per adoptar", sentencia Collet-Serra.

El jove director aconsellaria els catalans que volen fer cinema als EUA "que aprenguin tan com puguin tècnicament, que vagin a classes d'actuació perquè per dirigir cal saber actuar, i que agafin la seva feina i l'ensenyin. La gent ho ha de veure. Un director no és algú que pensa dirigir, és algú que dirigeix".

Infectats per un virus

Pel que fa al camí dels germans Pastor, tot han estat casualitats: "Vivim a Nova York, però anirem on la feina ens porti", diuen. El gran, David, va anar a fer el postgrau de cinema a Columbia. L'Àlex estudiava a l'Escola de Cinematografia de Catalunya i, per al final de carrera va fer el curt Larutanatural. Si bé aquí va passar sense pena ni glòria, es va endur el premi al Millor Curt Internacional al festival de Sundance.

Els Pastor es van afanyar llavors a enviar el guió de Carriers, que tampoc havia trobat nòvios aquí, a productores americanes aprofitant l'aval del curt: "La Paramount Vantage va decidir finançar la pel·li. Has d'aprofitar el moment perquè l'èxit passa ràpid", diu David, el més gran.

Infectados és, doncs, el seu debut en el llargmetratge. És una road-movie apocalíptica on es plantegen els efectes d'una pandèmia mortal quan la Terra ja està pràcticament deshabitada: dos germans i les seves nòvies fugen cap a la platja, on esperen que la infecció no hagi assolat. El mateix dia que s'estrenava a Sitges, s'anunciava una nova mort a Catalunya per la grip A.

"Ha estat casualitat. Vam començar a escriure el guió l'any 2005. Ens vam inspirar en un article d'una revista especialitzada sobre els riscos d'una epidèmia, just quan sortien les primeres notícies sobre la grip aviària", ens explica Àlex. "Plantegem situacions dramàtiques que permeten una situació extrema, però no hi ha referències directes a l'origen del virus. Una pel·lícula té un procés molt llarg i volíem que tingués vigència ara i també d'aquí a 10 anys", continua David.

En una escena apareix un oriental linxat amb un cartell que culpabilitza la raça: "No és la grip aviària. Però ens interessava donar la idea que la paranoia pot portar al racisme i a la xenofòbia. A més, es fan moltes especulacions que els virus vénen de països superpoblats, on els humans i els animals tenen un contacte molt directe. Aquests virus necessiten una mutació que passi dels animals a l'home, a partir d'una exposició constant", continua Àlex.

Els Pastor s'han assessorat sobre el tema, però no ha estat la prioritat: "Ens interessa mostrar que a la gent del primer món, davant d'una situació extrema, li sortirà l'instint més primari de supervivència. Aquesta idea tan cinematogràfica que tots anirem a l'una i ens sacrificarem pels altres és bastant mentida. Tenim capacitat per fer el bé i el mal. No calen grans dolents de pel·lícula o psicòpates per explicar que s'amaguen coses fosques dins de tots nosaltres. Em sembla més realista l'home gris i ambivalent que el blanc o el negre".

Per a la caracterització es va fer una investigació sobre els efectes d'una grip tipus l'espanyola del 1918. "Hem vist fotos de l'època i la cara se'ls quedava així", conclou Àlex, potser encara no del tot conscient de com arriba a ser d'inquietant Carriers. Ells no posen nom al virus, però el públic potser sí.