• Imprimir

La fira més potent del món de l'edició obre avui les portes als professionals a la recerca de l'èxit editorial, encara que els preus i els equips desplaçats han minvat

Un Frankfurt refredat

Ada Castells

Al Frankfurt d'aquest any la Xina és el país convidat. Es preveu que els resultats econòmics no seran espectaculars
THOMAS LOHNES / ANETT WEIRAUCH / FRANKFURTER BUCHMESSE

A partir d'avui, als nostres editors i agents literaris els tocarà bregar en el marasme de Frankfurt, que aquest any té la Xina com a país convidat. S'hi trobaran més de 7.300 exhibidors de 100 països -264 de l'Estat- i protagonitzaran alguns dels 2.900 esdeveniments que hi ha programats en aquesta macrofira, la més important en el món de l'edició.

Aquest any, però, la crisi es farà notar un cop més. Encara que la davallada sigui subtil, hi ha 437 exhibidors menys que l'any passat, quan ja es va notar de manera flagrant. Els equips editorials hi desplacen menys treballadors, hi ha menys periodistes -encara que n'hi treballen 10.000- i, sobretot, menys editors dels Estats Units, als quals, com remarca l'agent literària Anna Soler-Pont, "els surt molt car viatjar fins a Europa". Els europeus són els que, cada cop més, es desplacen a la Book Expo America de Nova York, que està creixent. Un dels motius de citar-se en un altre lloc són les exagerades tarifes dels hotels de Frankfurt per aquestes dates, malgrat els repetits intents dels responsables de la fira de posar-se d'acord amb els hotelers.

Parlem de diners perquè a Frankfurt és del que es parla. La fira, a diferència de la seva avantsala a Leipzig, és sobretot un lloc per als negocis. La literatura és només un dels productes que s'hi venen, segur, però no a l'alça. Pels racons emmoquetats de Frankfurt, els nostres editors hi buscaran bons llibres, encara que el terme bo és ben subjectiu. Bernat Puigtobella, encarregat de sembrar i recollir des del segell de Proa, ho explica d'aquesta manera: "La gràcia i la pega d'aquest negoci és que de llibres bons n'hi ha més dels que ens sembla i de llibres prou dolents per vendre n'hi ha molt pocs, perquè o bé són molt dolents o bé no ho són prou".

El frenesí de les agents

Les que no es poden entretenir gaire en aquestes definicions complexes són les agents literàries, i parlem en femení perquè en aquest gremi la majoria de dones és aclaparadora. Elles viuen en un frenesí de cites per encarar-se amb els possibles compradors de les obres que representen. En sessions d'uns deu minuts han de convèncer els possibles compradors, engrescant-los amb els perfils dels escriptors i amb les històries que ells potser han trigat anys i panys a gestar. Sandra Bruna s'ho pren bé: "Aquest any crec que la gent no està tan parada, sinó que hi ha ganes d'engegar la màquina, sobretot a fora. Aquí estem més pessimistes, encara que tot plegat és només una sensació". Una sensació que comparteix amb l'editora de La Magrana, Isabel Obiols: "Fa la impressió que estem més contents i més tranquils que l'any passat. Hi ha més optimisme. Ha estat un any dur, amb molta feina interna per adaptar-nos als temps complicats. Hem fet els deures i ara es tracta de trobar un parell de cosetes interessants. S'ha avançat més el moviment previ i els oferiments ens han vingut més ben presentats i més ben cuidats. Com que l'any passat hi va haver menys moviment, tothom s'ha posat les piles". De fet, la feina prèvia és bàsica. Ens ho confirma l'editora d'Empúries, Eugènia Broggi: "Frankfurt és un lloc de relacions. Molta cosa ja està resolta abans de la fira, i aquí ens veiem les cares".

El que no és una sensació sinó faves comptades és la rebaixa dels preus que manegen editors i agents: "Hi ha casos en què avançaments que es pagaven a 30.000 dòlars ara es paguen a 6.000", diu l'agent Sandra Bruna. La seva col·lega Soler-Pont afegeix un altre aspecte: "Ara es paga en dos o tres terminis, una novetat de l'any passat. De fet, és l'autor qui està finançant el projecte de la traducció, i no acaba de cobrar-ho tot fins al cap de dos anys. Això passa a tot el món i especialment ho imposen els grans grups".

"La crisi -segons Isaskun Arretxe, editora d'Ara Llibres- ha estat una bona oportunitat per als editors per filar més prim. Diguem que s'ha acabat la festa i hem de posar seny. Els avançaments estan més continguts i tota la cadena ho entén. Està minvant aquell costum de pagar avançaments exorbitants perquè ens barallàvem pel mateix llibre".

A Frankfurt, i més en temps de crisi, la majoria hi van a fer el gol: a la caça d'un possible Nobel, d'un imitador de Stieg Larsson o dels vampirs que toqui. Bruna creu que en això del que s'anomena tendències les coses no estan gaire clares: "El món editorial està despistat. Es venen molt dos o tres títols, i els altres gens, i no destaca cap gènere. Ara que s'ha posat de moda la novel·la negra no vol dir que tota la novel·la negra hagi de vendre. La novel·la històrica anava de baixa i arriba el Falcones amb L'església del mar i arrasa. Per una vegada ja m'agradaria que tornés la literatura en majúscula i s'haguessin acabat les etiquetes".

En canvi, Anna Soler-Pont considera que "tenir un suec a la portada és un èxit assegurat a tot el món i n'hi ha per dos anys més". Hi ha també variacions. "Després dels vampirs vénen els nefilim, que són mig àngels caiguts i mig humans, descendents de Noè". Tot plegat després d'una febrada de zombis.

Arretxe, que si tingués tot el pressupost del món diu que publicaria L'harpa d'herba, de Capote, també creu que l'estela de la novel·la negra és allargada, i encara més, "perquè és un gènere que encaixa bé en temps de crisi".

Qui no està gens pendent de les tendències és l'editora de La Campana, Isabel Martí, a qui pesquem tan atrafegada que amb prou feines ens pot explicar quina és la seva expectativa de Frankfurt: "Tinc 25 llibres sobre la taula i molt d'interès a mirar-me'ls abans d'arribar a la fira. Dino amb una agent americana camí de Frankfurt i tinc moltes ganes de conèixer Tilman Rammstedt, un nou autor que ara hem traduït". Abans de penjar el telèfon encara té temps de dir-nos que acaba de vendre La dictadura de la incompetència en castellà.

Aquest atrafegament el comparteix amb tota la resta de col·legues. Glòria Masdéu, de l'agència literària Carmen Balcells, una de les més potents, ens comenta: "A Frankfurt treballes de 8 del matí a 11 de la nit, sense parar, encara que la novetat de fa poc és que ara el diumenge es frena una mica. El resultat, però, continua sent el mateix. Almenys per a nosaltres". L'editor Bernat Puigtobella explica el ritme ben gràficament: "Portem dies bombardejats per les agències i els scouts, i allí encara més". Tot i que els jugadors ja arriben amb un entrenament de setmanes, la cursa acaba de començar i durarà fins diumenge. Que prenguin kartoffel suppe. Diuen que escalfa motors.