• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

El director Emili Boronat

Salvador Sostres

Vaig conèixer l'Emili Boronat la nit de diumenge. És el director de l'escola Cardenal Spínola de Barcelona, naturalment una escola religiosa. Que trist que és dur els fills a una escola que no creu en res, agnòstica. Si per dins és així, com serà per fora? El director Boronat ha tornat a la implantació de l'uniforme, i a l'exigència que els nois s'alcin quan el professor fa l'entrada a classe. A l'hora de dinar beneeix la taula i els que en públic cometen una falta, en públic són sancionats i en públic han d'esmenar el mal que han fet amb una acció concreta en favor de la comunitat. Un director exigent, que apuja el llistó i que no l'abaixa, que confia en els nois i els potencia i els esperona en lloc d'anestesiar-los i tornar-los uns imbècils. Un director que té esperança. No durem mai més els nostres fills a escoles sense fe. Una escola sense llum, què podria ensenyar-nos? Una escola que no conegui les arrels profundes de la llibertat i la vida, cap a on podria guiar-nos? Hi ha una sola veritat. Jerarquia i disciplina. Que els nostres fills duguin uniforme i que aprenguin a projectar la seva singularitat amb el poder de la seva intel·ligència i la força dels seus cors i no comprant-se una samarreta o una altra. Vaig conèixer el director Emili Boronat la nit de diumenge i caldria escriure el seu nom entre signes d'admiració. Que els nostres fills creixin en el repte i no en la renúncia, en l'esforç i no en la deixadesa, en el meticulós compliment dels seus deures i no en la cridaire exigència dels seus drets. Que siguin educats en el respecte a la jerarquia, en el principi d'autoritat i en l'agraïment a tots els que viuen dedicats a mostrar-los el camí de ser persones decents. Que l'ortografia sigui impecable, i la gramàtica, i que la idea exacta, el pensament estructurat i la veritat revelada facin de dic de contenció contra la mentida i la barbàrie. Salve, director! Transcendència. La majestuosa tensió de l'arc. Rigor. Que un mandat superior a les nostres inevitables limitacions ens recordi quan defallim que l'hora de descansar encara no ha arribat.