• Imprimir

Mirador

El periodisme utòpic

Lluís

Si tres persones són testimonis d'un accident i després l'expliquen per separat, segur que n'oferiran matisos diferents. Depèn de la perspectiva visual, però també de l'estat d'ànim, dels prejudicis, del tarannà. Amb aquest exemple miro de demostrar que la informació mai no és cent per cent objectiva perquè, en el moment en què algú transmet un fet, l'altera, l'adapta, el versiona. Una altra cosa és manipular la informació de manera intencionada, ignorant tot sentit ètic, obeint interessos polítics, econòmics o de simple conveniència entre amics.

L'editorial Meteora publica l'interessant assaig Periodistas o lacayos, de José Luis Caballero. L'autor, segons la solapa, és "periodista de la vella escola", guionista de cinema, novel·lista i, entre altres feines, ha treballat molts anys a la revista del cor Lecturas. Ara ens ofereix 374 pàgines de reflexions molt documentades sobre l'estat actual del periodisme a Espanya. Rere l'anàlisi, carrega contra tot, cosa que ja està bé, amb opinions que poden generar debat, que és del que es tracta.

En alguns casos, però, l'obvietat l'acompanya, com ara quan parla de la televisió porqueria i del poc rigor de les notícies que circulen per internet o quan fa comparatives de les diferents maneres de tractar una notícia segons el mitjà. Ja ho sabem, que tot mitjà de comunicació pertany a un poder econòmic i obeeix a un poder polític. El periodisme independent pur és utòpic, però resulta enriquidor que assajos divulgatius com aquest provoquin que se'n parli. Com en el cas de l'accident, coincidirem força en el gruix teòric que planteja José Luis Caballero, però ens perdrem en els matisos.