• Imprimir

El film 'Moon', de Duncan Jones, fill de David Bowie, triomfa al Festival de Cinema de Sitges en emportar-se'n quatre premis, inclosos els de millor pel·lícula i millor actor

Rendits a la Lluna

Teresa Bruna

Duncan Jones, al darrere, aixeca un dels premis en la gala final del certamen. Al davant, l'actor protagonista de 'Moon', Sam Rockwell
MANOLO GARCIA

Moon, de Duncan Jones, ha estat la guanyadora absoluta del 42è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, celebrat a Sitges, amb quatre guardons, entre els quals el més important: el de la millor pel·lícula. El seu protagonista, Sam Rockwell, es va emportar el del millor actor i va regalar al públic un "Moltes gràcies" en català; Nathan Parker es va endur el del millor guió, basat en la història del mateix Jones, i Tony Noble el del millor disseny de producció.

La pel·lícula és d'allò més adequada per al Festival: l'estada a la Lluna d'un astronauta amb la missió d'obtenir energia per a la Terra; per aconseguir-ho observa el creixement d'unes plantes. Darrere una lectura de ciència-ficció amb nau i robot que agradarà als petits de la casa, Jones reflexiona sobre les relacions humanes, la solitud i la necessitat de coneixe's un mateix a partir d'una història imaginativa sobre la clonació. El film té el to enigmàtic just per mantenir l'espectador atrapat, una ambientació de nit eterna molt creïble tenint el compte el baix pressupost i un deliciós robot que ens porta el record del 2001 de Kubrick. Sam Rockwell, l'únic intèrpret, llueix una capacitat camaleònica molt eficient tant en l'aspecte físic com en els registres.

Duncan Jones va rebre tres dels premis amb el seu posat tímid, però cada vegada més afalagat, fins que finalment va pujar amb tots els ninos a l'escenari. "No sóc bo davant les càmeres, esperava que Sam Rockwell em protegís", va dir.

Acord generacional

El premi especial del jurat de la Secció Oficial se'l va emportar la polèmica Enter the void, de Gaspar Noé, que també va rebre el premi a la millor fotografia, a càrrec de Benoît Debie. Recordem que el film és un viatge al·lucinat pels costats més foscos de Tòquio amb el qual Noé pretén "drogar les noves generacions tant com a mi em va drogar el 2001 de Kubrick".

La càmera en continu moviment del filipí Brillante Mendoza, que va ser millor director a Cannes, li va fer guanyar el mateix premi a Sitges per Kinatay, la història urbana que ens transporta de la llum a la foscor dels carrers de Manila. Teresa Barrozo es va emportar el premi a la millor banda sonora també per Kinatay.

En l'atorgament dels premis hi va haver una coincidència que incita a la reflexió: els dos premis de la crítica van coincidir amb dos premis ex aequo atorgats pel Jurat Carnet Jove. Es tracta de Les derniers jours du monde, dels germans Larrieu, interpretada entre d'altres per Sergi López i Dogtooth (Canino), la única pel·lícula de cinema grec del festival dirigida per Yorgos Lanthimos.

Una de les sorpreses la va donar el veterà Paul Naschy, que va voler entregar personalment el premi Brigadoon que porta el seu nom al Millor Curtmetratge del Jurat Oficial. Va anar al curt Torbellino de hostias, d'Adrián Cardona. El director va dedicar el premi a "tots els que van rebre durant el rodatge".

I un premi nou, el Ben & Jerry's, per a Rec 2 . Consistia en votar les cares més estranyes, aterrades o curioses que inspiraven les projeccions a partir d'unes fotografies que es podien veure i votar per Internet.

"Estem contents perquè vol dir que la pel·lícula provoca emocions", ens diu Jaume Balagueró abans d'entrar. El premi era un gelat d'or -o daurat- sobre el qual Balagueró i Paco Plaza van deixar anar el seu conegut sentit de l'humor: "En Jaume és diabètic i jo sempre estic fent règim, però ja ens havíem fet la idea i ara resulta que és un gelat buit!".

El públic també va votar Zombieland, la revelació taquillera de Ruben Fleischer, fent-li guanyar el Gran Premi del Públic.

El carisma de Viggo

L'entrada a l'Auditori era un espectacle. Un munt de gent esperava per veure l'entrada de Viggo Mortensen. Quan el cotxe es va aturar davant la catifa vermella, va recular. Alguns van pensar que potser marxava espantat de veure tant de públic. Ben al contrari, va aturar-se davant la gent i el carismàtic actor va donar la ma i signar autògrafs.

La generosa cloenda, presentada per Gemma Ruiz, que va acabar amb la projecció de The Road, va començar amb les paraules d'agraïment del director del festival, Àngel Sala, seguides de l'entrega dels guardons inclòs l'anunciat Premi Honorífic a Mortensen.

L'actor va continuar trencant cors en dirigir-se al públic en un català que no era après de memòria. "Creia que encara em quedaven uns quants anys com actor, però aquest premi sembla una cançó de retirada", va dir, bromejant.

Va dedicar el premi al nen Kodi Smit-McPhee, que interpreta el seu fill a The Road. "Ara, quan es projecti la pel·lícula, veureu el geni del futur. Espero que em deixi treballar amb ell quan sigui gran".