• Imprimir

Crítica circ

No maltracteu el circ

Jordi Jané

A

De Circo Gran Fele.

Àtrium (Viladecans), 4 d'octubre

Em fa mal al cor haver d'escriure aquesta crítica. Però encara em fa més mal veure muntatges de baixa qualitat amb pretensions d'innovació. Els artistes d'aquest A s'hi lliuren tant com poden, però, tècnicament i actoralment, arriben on arriben (que és no gaire més enllà d'una funció de fi de primer curs d'una escola mitjaneta de circ).

Molt encomiable la intenció de la banda musical en directe. Una noia surt a fer trapezi fix acompanyada d'un pianista que, llàstima, està d'esquena durant tot el número. Una parella fa malabars elementals. Un pallasso fa un joc amb un nen del públic i aquella entrada de la bala aturada amb les dents, en la qual la cosa és trencar com més plats millor. Un número de perxa xinesa. Un senyor que se submergeix emmanillat en una urna plena d'aigua. Un monociclista que no arriba a pujar al monocicle, però que fa tot el que pot perquè el nen del públic que s'ha posat a collibè s'escagarrini i no vulgui tornar mai més a un circ. Un duo a les teles amb un senyor gens atlètic. Per acabar, un parell de dobles mortals a la bàscula russa. Tot això presentat per Rafael Pla, el Gran Fele, evocant el llenguatge pseudocientífic d'alguns espectacles de fira de finals del XIX.

Un servidor va formar part del jurat de l'INAEM que va concedir, sense jo entendre per quines raons extraartístiques i, lògicament, sense el meu vot, el Premio Nacional de Circo 2008 al Circo Gran Fele "por su trayectoria creativa, su labor de recuperación del circo" i altres etcèteres. Realment, "Spain is still diferent". Un últim detall, no gens secundari: el Gran Fele és un circ del País Valencià, i en privat el senyor Pla parla un valencià exquisit. Per quins set sous a Catalunya fa de presentador en espanyol? Ni ell ni els organitzadors saben que nosaltres som els valencians del nord?