• Imprimir

Animalario estrena avui a Temporada Alta un particular 'Titus Andrònic'

Violència soterrada

Andreu Gomila

L'actor Alberto San Juan es posa dins la pell del general romà Titus Andrònic
CLAUDIO DE CASAS

El director de la companyia Animalario, Andrés Lima, reconeix que ni ha vist el Titus Andrònic que va fer Fabià Puigserver el 1977 ni el d'Àlex Rigola el 2001. Dos muntatges que van marcar la carrera de tots dos. Diu inspirar-se en el de Deborah Warner (1987) i el de Peter Stein (1989) per al muntatge que es veurà avui al Teatre Municipal de Girona, dins el Festival Temporada Alta. És a dir, un Shakespeare menys explícit o, com diu ell, "amb una violència més interna". "Mai no m'han agradat les pel·lícules gore i només m'agrada la sang com a element estètic. Hem buscat alguna cosa que vagi més endins, ja que quan la sang esquitxa corres el risc que l'espectador es pensi que es troba en un parc d'atraccions, que es produeixi una catarsi a la inversa", assegura.

Titus Andrònic descriu la història d'un general romà, que es veu immers en un cicle devastador de revenges contra la seva enemiga Tamora, la reina dels gods. És una de les primeres tragèdies de Shakespeare, escrita cap al 1590, i diuen que és la més violenta, que ja és dir, si comptem que a Hamlet, per exemple, hi ha set assassinats, tots gairebé en una sola nit. I a Macbeth també n'hi ha mitja dotzena.

El millor i el pitjor

Lima vol oferir amb aquesta obra "el millor i el pitjor de l'ésser humà", un home que ho soluciona tot a ganivetades, però que també passa pel tràngol de la violació de la seva filla Lavínia. "La violència sempre va més enllà, per això no m'he volgut recrear en l'escena en què li tallen la llengua a Lavínia, per exemple", afegeix, concís.

El que més impressiona el director d'Animalario de Tituts Andrònic és l'última escena. "Em va semblar que em tocava molt personalment", indica. "És atroç i alhora un fresc de l'ésser humà civilitzat, i em recorda, metafòricament, molts àpats de caps de setmana a casa dels pares. Shakespeare, esclar, porta la situació al límit", resumeix.