• Imprimir

El director presenta a Sitges 'Ingrid', únic film català a competició

El viatge a la foscor de Cortés

Teresa Bruna

Els actors Eduard Farelo i Elena Serrano van ser ahir a Sitges per presentar el film de Cortés
JAUME SELLART / EFE

Ingrid, d'Eduard Cortés, que es va presentar ahir a Sitges, és l'únic llargmetratge català a competició. Va compartir la nit amb Carriers, dels Germans Pastor, producció americana rodada als EUA amb l'ànima catalana. I, parlant d'ànimes, també es va veure Cold souls, una bona mostra del cinema indie nord-americà que parla d'un negoci de compra-venda i tràfic d'ànimes entre Rússia i els EUA.

Ingrid és el viatge a la foscor d'una noia (Elena Serrano) que viu en una casa de portes obertes on tots els amics, la majoria artistes i performers, poden guixar per les parets si cal. Un impecable Eduard Farelo interpreta el nou veí que, a poc a poc, va descobrint el seu univers. El viatge comença a MySpace: "La pel·lícula és el vaixell insígnia d'un projecte més global. A la xarxa troben l'Ingrid del principi, abans d'entrar a la zona fosca", diu Xavier Atance, productor. Des d'ara fins al febrer, en què arribarà als cinemes, la Ingrid de MySpace pot evolucionar molt. "Busca un nou públic, són altres maneres d'entendre el cinema", diu un Cortés que va aconseguir un càsting de cinc minuts de crèdits, ficant-se al Fotolog amb la voluntat de buscar talents: "Després de passar cada dia 2 hores observant la vida dels altres, vaig sentir que havia de fer alguna cosa, per remordiment", explica el director.

I d'allà van sortir els actors, músics, fotògrafs i tècnics, tots fent d'ells mateixos: "La dificultat és estar a l'altura de la seva veritat. Jo hi entro des del món de la interpretació, amb una tècnica pura i dura", explica Farelo. "Però m'ha fascinat entrar en un món que desconec i escoltar la música de grups com Love of Lesbian", continua. Un potent rock punk de Micka Luna, molt convincent.

Catalans a Nova York

El mateix dia que s'anuncia que la grip A ha traspassat el llindar de l'1/1000, els germans Carrier, catalans de Terrassa establerts a Nova York, presenten Carriers, un excel·lent treball sobre l'instint de supervivència de l'home del Primer Món, davant una pandèmia, això sí, sense nom, que fa reflexionar més del que pensaven.