• Imprimir

El ballarí finlandès Tero Saarinen presenta aquest cap de setmana el mític solo 'Blue Lady' al Mercat de les Flors

La poètica de Carlson

Marta Porter

Tero Saarinen en un moment de l'obra 'Blue Lady', recoreografiada per Carlson
ANNA SOLÉ

Blue Lady és un solo coreogràfic que va marcar un abans i un després en la història de la dansa. Signat per la coreògrafa canadenca Carolyn Carlson i estrenat el 1983 al Teatre La Fenice de Venècia, ara torna a reviure gràcies a la reinterpretació que en fa el ballarí i coreògraf finlandès Tero Saarinen, que el porta al Mercat de les Flors -Sala Ovidi Montllor- avui, demà i dilluns.

"És estrany que Carolyn Carlson volgués recuperar aquest solo, però pensa que l'obra cobra nova vigència per com està la societat actual", explica Saarinen. Tot i que va ser coreografiat i ballat per la pròpia Carlson, la coreògrafa va tenir clar que cap altra dona el podria ballar perquè "seria injust a nivell de comparacions". Així, li va fer l'encàrrec a Saarinen, que ha hagut de portar a terme una profunda reflexió sobre la maternitat, el tema del solo.

"Per mi ha sigut un regal perquè és una obra plena d'emocions, en què jo he hagut de buscar dins meu, m'ha fet pensar en la feminitat i la masculinitat, en les relacions amb la meva mare i la meva àvia... Però en el fons és una obra sobre l'ésser humà, els temperaments i les diferents facetes humanes a la vida".

Amb tot, és clar que Carlson i Saarinen no són la mateixa persona i que cadascú té els seus propis moviments. "Ella és més etèria i jo més terrenal. A més jo tinc fortes influències orientals, del Nepal, del Japó, de Kazuo Ono i el butoh. D'ella vaig aprendre el seu esperit obert, la dansa com a obra d'art en conjunt".

La versió revisitada per Saarinen es va estrenar l'any passat a la Biennal de Lió i des d'aleshores està de gira per tot el món. Abans hi va haver un treball de compenetració entre coreògrafa i ballarí, tot i que Saarinen ja havia treballat abans amb Carlson. "Van ser dos mesos intensos de treballar junts, fins i tot hi havia jornades de 12 hores sense pausa, que, tractant-se d'un solo, és esgotador, però Carolyn té una energia desbordant".

Una altra peça clau de la coreografia, segons el ballarí, és la música, que no es pot destriar de la dansa. "Són dues coses perfectament unides amb l'única idea de transmetre emocions", i això no passa de moda. "Blue Lady és una obra contemporània amb unes emocions que ressonen en l'actualitat".

Saarinen, que té companyia pròpia a Finlàndia, té clar que la dansa ha de ser un compendi de clàssic i contemporani i que "cal atorgar valor de clàssics" aquelles peces contemporànies que han transcendit, com és el cas de Blue Lady. Com diu Kazuo Ono, "Quan ballo, ballo damunt dels meus avantpassats".