• Imprimir

Entrevista: Alejandro Amenábar El director de 'Mar adentro' tornarà als cinemes divendres amb el seu ambiciós film èpic 'Ágora', ambientat a l'Alexandria del segle IV

"'Ágora' és la pel·lícula més personal que he fet mai"

Bernat Salvà

Després d'enlluernar ja fa 13 anys amb el seu debut, Tesis, Alejandro Amenábar ha resolt amb èxits sonats cada un dels reptes que s'ha proposat: Abre los ojos, versionat per Hollywood amb Tom Cruise; Los otros, protagonitzat per Nicole Kidman, i Mar adentro, amb Javier Bardem, que li va valer l'Oscar. Amb Ágora, que s'estrena divendres que ve, es proposa un repte encara més arriscat: dirigir un pèplum filosòfic-èpic ambientat a l'Alexandria del segle IV, amb 50 milions d'euros de pressupost (el més alt d'una producció majoritàriament espanyola) i una estrella internacional com a protagonista, Rachel Weisz. Com els gladiadors de l'Imperi Romà en declivi que retrata, Amenábar ha saltat a l'arena i aconseguirà la glòria o serà devorat pels lleons d'una indústria que no perdona els fracassos.

Com va sorgir la idea de fer Ágora?

Quan vaig acabar Mar adentro, me'n vaig anar de vacances en vaixell. Una nit sense lluna vaig quedar fascinat per la contemplació del cel ple d'estrelles i em vaig començar a interessar per l'astronomia. Em vaig posar a llegir, i vaig començar pel final, per la teoria de la relativitat. Vaig decidir fer una pel·lícula sobre algun gran astrònom, i vaig pensar en Einstein, Galileu, Newton i Hipàtia. De tots ells, el que em va semblar més fascinant per fer una pel·lícula va ser el d'Hipàtia: pel període, la ciutat d'Alexandria, el Far, la Biblioteca i la seva destrucció (en aquest cas de la segona biblioteca)... I a sobre, ningú havia fet mai una pel·lícula sobre aquesta astrònoma egípcia.

Hauria estat més difícil fer aquesta pel·lícula amb un estudi de Hollywood?

Suposo que m'hauria costat més mantenir la meva visió del projecte, no trair-me a mi mateix. Aquesta pel·lícula és la més personal que he fet, perquè tot el que penso, tot el que tinc a dir sobre aquest món, sobre aquesta civilització, sobre la realitat, és a la pel·lícula.

No ha tingut algun límit, alguna cosa que li hauria agradat fer i no ha pogut per falta de diners?

No, la pel·lícula s'assembla bastant al que tenia a la ment. Els límits, en tot cas, venien del pressupost: teníem 50 milions, i no podíem gastar ni un euro més. L'experiència va ser una mena de viatge en el temps: com reconstruir el passat de manera tan semblant com fos possible i sense superar el pressupost.

Calia recrear l'Alexandria del segle IV de manera tan espectacular com ho ha fet?

Aquesta pel·lícula té un component íntim important, és la història d'una dona, Hipàtia, i has d'explicar el que passa al seu interior, però també tenia ganes de posar a la pel·lícula el far, la segona Biblioteca d'Alexandria [la primera va ser cremada]... No els volia veure només de manera espectacular, com ho faria Hollywood. Vaig intentar mostrar-ho com si avui en dia anés a París i tingués dues o tres càmeres: filmaria el Sena, la torre Eiffel, la gent pel carrer... Amb Alexandria faig el mateix, mostro als espectadors com era.

Creu que Agora pot molestar algun sector de l'Església?

No ho crec. No he fet un al·legat contra el cristianisme, sinó contra el fonamentalisme. Evidentment no tothom pensa com jo. El problema és que hi hagi algú que estigui disposat a matar per les seves idees, això és fonamentalisme, que és el que denuncia la pel·lícula. Però no és anticristiana, molts grups religiosos diferents han utilitzat la violència per imposar les seves idees.

Hi ha paral·lelismes entre el que va passar en aquest període i el que passa a l'actualitat?

Sí, n'hi ha. Si analitzes la història i la compares amb l'actualitat, ara hi ha un gran imperi en crisi, províncies que també la pateixen... Si comparem Roma amb la Nova York actual, Alexandria vindria a ser París, per exemple.

Per què la va rodar en anglès?

Per fer la pel·lícula vaig intentar fer-ho de la manera més orgànica possible, i la millor manera era fer-la en anglès, que és la llengua franca d'avui en dia, l'equivalent al llatí de fa dos mil anys. Per ser realistes, hauria calgut fer-la en còptic, cirílic i llatí, però era massa complicat.

Quins pèplums l'han inspirat?

M'agrada la versió de William Wyler de Ben Hur. Evidentment, Espàrtac, i altres pel·lícules de Hollywood dels anys 50 i 60 que, a més d'interessar-se pels detalls i per l'espectacle, sabien posar emoció. També m'agrada molt Faraó, una producció polaca dels anys 60. I m'agraden pel·lícules com La llista de Schindler, encara que no tracta de Roma, és una pel·lícula que intenta posar la gent a dins el ghetto, i com retrata la violència.

Es plantejaria anar a Hollywood a rodar?

Estic disposat a escolta ofertes, però el que no penso fer és perdre el meu temps, llegint guions cada setmana per intentar trobar alguna cosa. Si m'oferissin alguna cosa realment interessant, potser m'hi comprometeria. De fet, m'agrada molt Los Angeles, molta gent odia aquesta ciutat, però a mi m'agrada al clima, tinc amics allà, fins i tot m'havia plantejat anar-hi a viure un temps...

Té por de perdre diners amb aquesta pel·lícula?

Sí, francament estic preocupat. Estic molt agraït perquè Telecinco apostés per aquest projecte i assumís un alt percentatge del risc. Potser haguéssim pogut aconseguir un acord amb una major, però a canvi haurien volgut tenir control sobre la producció, i Telecinco va dir que no. És una pel·lícula sofisticada, cara i sense el suport d'una major, i això significa assumir molts riscos.