• Imprimir

Lluís Homar, que comença a rodar un nou film, i l'actor grec Polydoros Vogiatzi donen vida a Kavafis a Temporada Alta

Breu retorn a Ítaca

Andreu Gomila

Lluís Homar fent 'L'home de teatre', de Bernhard, al Teatre Lliure
FRANCESC MELCION

El teatre per a Lluís Homar ha passat a ser una mena de bombó que assaboreix de tant en tant. Centrat en la televisió i el cinema -"tinc la sensació que el teatre em segresta una mica la meva vida personal", diu-, aquest home clau per a les arts escèniques d'aquest país, torna a pujar als escenaris per paladejar menges delicioses. I Temporada Alta és el seu restaurant preferit, on ha degustat en els últims temps Octavio Paz i Thomas Bernhard. Avui protagonitza a l'Auditori de la Mercè de Girona l'espectacle Kavafis, juntament amb l'actor grec Polydoros Vogiatzi i la guitarrista Varvara Gyra. Tots tres conformen un espectacle entorn del poeta grec, mort el 1933, que va ser introduït a Catalunya per un altre tòtem, Carles Riba.

Homar, assegut, distès com sempre, a la sala Pompeu Fabra de l'Ateneu Barcelonès, deixa clar que el que més li agrada de Kavafis és el celebrat poema Ítaca: "És la part que més em connecta. Aquest optimisme. Hi ha el patiment, però ve a dir-te que la vida és a les teves mans. «Els Lestrígons i els Cíclops, / l'aïrat Posidó, no te n'esfereixis». «Has de pregar que el camí sigui llarg», afirma més endavant".

L'actor deixa clar, amb aquest poema, que Kavafis va més enllà de l'existencialisme que se li ha atribuït o de la imatge d'icona gai. "Va ser dels primers a manifestar-se d'una manera clara, encara que amb un cert sentiment de culpa. Va sortir de l'armari, com es diu vulgarment. I això, en els anys en què ell ho fa, té molt de mèrit. L'espectacle, però, no alimenta això, sinó que ofereix una visió global del poeta", assegura Homar, que, no obstant, també remarca el caràcter sensual del grec d'Alexandria. "La sensualitat és una part molt important en ell, aquesta mena de nostàlgia de la joventut, de la bellesa, la melancolia, aquests mecanismes que en algun moment et fan dubtar: ¿és algú que està enganxat al passat i sembla que no visqui el present? Però no. És algú que sap viure el present i el passat com una sola cosa".

Una altra cosa que l'atrau de Kavafis és aquesta obsessió per la precisió: "No donava un poema per acabat fins després d'haver-lo depurat. Volia ser molt concret en les imatges".

El passat clàssic i la Mediterrània són els escenaris en què el poeta va centrar la seva obra. "En aquest espectacle, amb la música, la guitarra, sento molt el Mediterrani, més enllà fins i tot de les paraules. Hi ha una cosa d'esperit, d'ànima", indica Homar. Vogiatzi, de fet, diu que amb els poemes recitats en grec i català el públic s'adonarà de la "proximitat" de les dues llengües, a més de veure com de prop estan de Kavafis, ja que parla de les emocions, de les pors i els desitjos dels humans.

El muntatge està tenint tant d'èxit des de la seva estrena a Tolosa de Llenguadoc aquest estiu, que ja ha visitat Brussel·les (amb Charlotte Rampling en el lloc d'Homar) i serà en breu a Atenes. Per a l'actor català haurà estat un breu retorn a Ítaca, just en el començament del rodatge d'un nou film, Los ojos de Julia, sota les ordres de Guillem Morales, producció de Guillermo del Toro i amb Belén Rueda de companya de viatge.