• Imprimir

Entrevista: Guillem Albà 'Clown' contemporani que fa 'Sketchofrènia'

"Cada dia l'espectacle és diferent"

Teresa Bruna

És molt jove, però això no compta quan s'ha nascut en un niu d'artistes i a casa hi ha un local d'assaig. Guillem Albà no sap quan va començar a fer teatre: al seu entorn era el més natural. Ara ocupa l'horari nocturn de la Sala Muntaner amb Sketchofrènia, segon premi a la Fira de Tàrrega 2008. Jango Edwards, "pallasso contemporani" com ell, ha dirigit l'espectacle.

¿És el teu primer muntatge de creació?

Sí, fins ara havia anat fent d'actor-instrument, allò que t'agafen i diuen: "Fes de tal". Ei, que està molt bé, però no opines. Jo volia decidir, muntar. Suposo que és el que sempre havia vist a casa: crear espectacles, començar de zero...

D'on ve això de clown contemporani?

Conèixer en Jango va significar un canvi molt fort en mi. Sempre havia fet teatre còmic. Quan em preguntaven per què ho feia, no ho sabia. Contestava: "Perquè m'agrada". Amb ell ho vaig saber: ho faig per donar un missatge a la gent, tot el missatge del clown. Potser ja ho duia a dins, inconscientment.

Ell diu que ets el seu successor?

Sí que ho diu. No ho sé, em cuida molt, molt, em mima, em protegeix. Quan el vaig conèixer li vaig dir que m'agradaria fer un espectacle de creació. Em va dir: "Vine a casa i m'ho expliques". I va tirar del carro d'una manera bàrbara. Deia: "T'ajudaré fins que el tinguis. O fins a l'infinit!".

Com va sorgir l'espectacle?

Són esquetxos que anaven naixent de qualsevol cosa que em passava pel cap. Jo anava escrivint cançons que m'agradaven, apuntava idees, des de coses superconcretes fins a les que no volien dir res. Hi ha un gag, La sireneta, que ha arribat al final tal com el vaig pensar. En canvi, una llum blava i un paper transparent van acabar sent una paròdia de la dansa contemporània.

Quants personatges surten?

No ho sé. Cada dia ho faig diferent, n'hi ha que entren i surten. Ahir n'hi havia 45. Hi ha uns punts, sé que he d'anar del punt A al punt B, però com hi vaig... depèn del dia!

Hi ha la veu de Sergi López!

Sí, és fantàstic perquè aquí mai podrà posar-se afònic! És el fil conductor.

Quina diferència hi ha entre clown i pallasso?

Tot és pallasso. Aquí la paraula pallasso està superprostituïda, de vegades sembla només per a nens, pallassades cutres d'animacions... En Jango va trencar els esquemes per entendre la filosofia del clown. Va engegar una cosa nova. Ara a Barcelona hi ha una febre pel clown i és en Jango qui embolica la troca. Té aquest do de líder i d'encomanar entusiasme. De fet, ell s'anomena clown perquè és americà.

També ets a l'Always Drinking Marching Band. A Tàrrega us vau convertir en la Banda de la Fira!

Ens ha anat molt bé. Hi ha deu músics boníssims i jo faig clown, però de manera molt diferent.

Quina relació tens amb els vilanovins universals?

No sóc família d'en Toni Albà! Però en Toni i en Sergi són com els meus tiets, sempre han vingut per casa, a assajar i tot. Els meus pares són de la companyia L'Estaquirot.

Ah! Sí! Són els que dirigeixen Els pastorets! M'han dit que et toca controlar els tiets...

Sí, se'ls en va l'olla amb el text i els he de frenar. Jo, que sóc força excèntric, he de fer de pallasso blanc amb dos eixelebrats. N'he après moltíssim, amb ells. I el fet que tot i que estiguin allà dalt encara vulguin fer coses a Vilanova, ens permet fer els nostres Pastorets tan peculiars.