• Imprimir

La bèl·lica 'City of life and death', de Lu Chuan, s'emporta el premi a la millor pel·lícula a Sant Sebastià, i Campanella i Darín se'n van amb les mans buides

Concha d'Or xinesa

Finalment es van confirmar els rumors que deien que El secreto de sus ojos, de Juan José Campanella, -la pel·lícula preferida de públic i crítica, que representarà l'Argentina als Oscars- havia deixat fred el jurat del Festival de Sant Sebastià i se n'aniria amb les mans buides. No sembla, malgrat tot, que aquest fet hagi d'afectar la carrera comercial d'aquest thriller amorós cridat a ser un èxit.

City of life and death, del xinès Lu Chuan, ha estat la gran triomfadora del certamen: s'ha endut la Concha d'Or a la millor pel·lícula i també -un premi cantat- el guardó del jurat a la millor fotografia per a Cao Yu, que firma un esplèndid treball en blanc i negre. El jurat, encapçalat pel director Laurent Cantet i també integrat pels cineastes Bong Joon-Ho, John Madden i Samira Makhmalbaf, i pels actors Daniel Giménez Cacho, Leonor Silveira i Pilar López de Ayala, s'ha decantat així del costat d'aquesta pel·lícula amb tants partidaris com detractors. Es tracta d'una majestuosa superproducció bèl·lica que relata la invasió de la Xina per part de les tropes japoneses el 1937, i que descriu amb pèls i senyals les atrocitats comeses pels nipons contra la població civil, amb tant vigor -visualment està en la línia de Salveu el soldat Ryan o Cartes des d'Iwo Jima- com tendenciositat i maniqueisme.

Semblava obligat, tenint en compte la nacionalitat de Cantet, que França s'endugués algun guardó i el jurat ha decidit atorgar un premi especial a Le refuge, de François Ozon, una subtil però fatigosa pel·lícula sobre una drogoaddicta embarassada que no es compta entre el més brillant de la seva filmografia, tot i l'entregada interpretació d'una Isabelle Carré tan prenyada com el seu personatge.

Premis espanyols

Alguns xiulets ha tingut l'arriscada però coherent decisió de considerar Javier Rebollo com a millor director. La seva La mujer sin piano va desconcertar bona part de l'audiència per la seva gosadia narrativa i la seva opció per l'austeritat minimalista, però -tot i l'emmirallament en Aki Käurismaki- el realitzador confirma un univers propi i voluntat de risc. El madrileny va afirmar que el premi "demostra que existeix un altre cine espanyol". També va afegir que rebia el guardó "amb serenitat, amb molt orgull i humilitat", ja que "s'ha de desconfiar dels premis. Campanella va dir al començament del Festival que se n'enduria dos".

Una altra producció espanyola que, en canvi, ha agradat gairebé tothom ha estat l'amable Yo, también, d'Álvaro Pastor i Antonio Naharro. L'espontània química entre els seus protagonistes, Lola Dueñas i Pablo Pineda -un dels pilars de la pel·lícula-, s'ha vist recompensada amb la Concha de Plata a la millor actriu i al millor actor, respectivament. Una decisió parcialment discutible -i sobre la qual plana la sospita de correcció política- ja que Pineda, el primer europeu amb síndrome de Down que ha obtingut un títol universitari, s'interpreta bàsicament a si mateix, amb enormes dosis, això sí, de frescor i simpatia. Ell mateix va assegurar que "el premi no hauria estat el mateix si no l'hi haguessin donat també a Lola. Anem els dos a una", alhora que manifestava el desig que el premi serveixi perquè "la gent vegi que els Down som gent normal que estima i pateix". Pineda s'ha imposat a dos actors tan veterans com l'argentí Ricardo Darín, el que més sonava, gràcies a la seva gran interpretació a El secreto de sus ojos, i al nord-americà Robert Duvall, el millor de Get low.

El premi del jurat al millor guió se l'han endut Andrew Novell, Melissa Reeves, Patricia Cornelius i Cristos Tsiolkas per l'australiana Blessed, un treball digne que entrellaça amb correcció diverses trames sobre mares i fills però que no passarà a la història.

La pel·lícula catalana Los condenados, d'Isaki Lacuesta, s'ha hagut d'acontentar amb el premi Fipresci que atorga la crítica internacional.