• Imprimir

Julio Medem produeix una 'opera prima' que aborda les dificultats de les persones amb síndrome de Down

Les fronteres de la normalitat

Xavier Roca

Els actors de 'Yo, también', Pablo Pineda, Lola Duena i Lourdes Naharro
VINCENT WEST / REUTERS

Una història sobre la síndrome de Down protagonitzada pel primer afectat per aquesta disfunció que ha obtingut un títol universitari a l'Estat és, d'entrada, una proposta arriscada de la qual Yo, también se'n surt considerablement airosa. Produïda per Julio Medem -psiquiatre a més de cineasta, i amb una filla amb síndrome de Down- va ser rebuda a Sant Sebastià amb uns aplaudiments que fan presagiar-ne un llarg recorregut

El debut d'Álvaro Pastor i Antonio Noharro aborda la dificultat de la inserció social de les persones amb síndrome de Down, i sobretot dels seus problemes a l'hora de mantenir relacions sentimentals. La inspiració va venir d'un reportatge protagonitzat per Pablo Pineda, diplomat en magisteri d'educació especial amb síndrome de Down; ell mateix interpreta David, un personatge amb molts punts en contacte amb ell -"però ell és més llançat del que ho sóc jo"-, que s'enamora d'una companya de feina.

Segons diuen Pastor i Noharro a l'AVUI, la pel·lícula parla "de les discapacitats que tenim tots nosaltres". I és que Yo, también parteix de la síndrome de Down per abordar una història d'amor impossible i per qüestionar el que habitualment s'entén per normalitat: "Dins cada un de nosaltres hi ha una part normal i una que no ho és; cadascú té les seves mancances. Quan ens sentim normals voldríem ser especials, i quan ens sentim diferents desitgem sentir-nos normals". En definitiva, "no hem pretès fer una pel·lícula didàctica". Amb algunes irregularitats i ingenuïtats pròpies d'una opera prima, Yo, también aconsegueix el difícil repte de no caure en el sentimentalisme ni en el paternalisme.