• Imprimir

La companyia Cheek by Jowl obrirà el Temporada Alta amb la seva singular versió de 'Macbeth', amb simbolismes i imaginació, però sense escenografia ni 'atrezzo'

L'excel·lència del gest

Teresa Bruna

Macbeth (Will Keen, al centre) comunica com creix la intensitat de l'ambició. A l'esquerra, un rei d'Escòcia cec que no veu res del que passa al seu voltant
JOHAN PERSSON

Namur, discreta ciutat de poc més de 100.000 habitants al sud de Bèlgica, ha tingut la fortuna d'acollir l'estrena mundial del Macbeth de la prestigiosa companyia anglesa Cheek by Jowl, que dirigeix Declan Donnellan. I diem fortuna perquè cada vegada que Donellan estrena, crea tal expectació que acaba sent un esdeveniment escènic mundial.

Privilegis de la feina, alguns professionals hem estat convidats a Namur a veure'n un assaig general amb públic i conversar amb el director i amb l'escenògraf, Nick Ormerod, cofundadors de la companyia. El motiu és que aquest Macbeth obrirà la 18a edició del festival Temporada Alta el dijous 1 d'octubre al Teatre de Salt-Girona, on faran cinc úniques funcions.

Parlant amb ells, entenem que Cheek by Jowl ha creat una marca inconfusible: el seu treball es basa a revisar els clàssics donant a l'actor tota la força de l'espectacle de manera neta, sense que res no distregui la comunió que s'estableix entre ell i l'espectador. I a l'assaig comprovem que a Macbeth no hi ha ni un detall d'atrezzo i que l'escenografia és mínima: unes torres a banda i banda per delimitar l'entrar i sortir dels actors. I els actors van vestits de negre i tenen moments en què es mouen com una coreografia. La seva força es fa palesa en moments que se suposa que lluiten amb (però sense!) espases, o maten: la intensitat puja. El gest és grandiós.

"La imaginació és l'essència de l'obra. Tot és imaginat, fins i tot les bruixes formen part de la imaginació del públic. Els punyals no hi són, però els veus... Quan la vam fer per primera vegada, fa 22 anys, parlava d'una parella que comet assassinats pressionats per l'ambició. Ara l'entenem com una parella que és conscient del que fa i de les conseqüències que comporta. És com un reflex de la nostra experiència", diu Donnellan.

A Macbeth no només s'hi cuida la paraula. Les escenes que es van produint són de gran bellesa, i el mèrit és que no hi ha res i que d'aquest no res en surt una atmosfera inquietant amb ombres, els fantasmes dels morts -que apareixen amb la cara il·luminada-, boires... "Les obres de Shakespeare són sobre personatges estranys. Però no cal cap adaptació: parla de l'ésser humà i és aquí, avui. Els seus personatges no són tan diferents de nosaltres. Tots estem envoltats de fantasmes, n'hi ha arreu, del passat, dels nostres pares. Vivim amb els fantasmes dels pares fins i tot quan són vius!", continua Donnellan.

L'assaig general va seduir. Com a professionals, només ens era permesa l'entrada a nosaltres, la premsa local i convidats diversos s'havien d'esperar fins avui dijous. Si la intenció era impressionar-nos abans d'hora, ho han aconseguit: hem vist un Shakespeare pur en el text - "Potser li hem tret mitja hora perquè era massa llarga", confessen-, en què queda patent que l'autor és tot filosofia i no necessita escenes èpiques. En un ambient atemporal i despullat funciona a la perfecció. Ens hi reconeixem perquè ens parla de tu a tu. Dansa escocesa inclosa.

La traducció al català

Hem vist Macbeth en anglès, subtitulada en francès. A Girona ho estarà en català. Entre els companys que viatgem a Namur hi ha Eduard Bartoll, encarregat d'aquesta feina, complexa i desconeguda. Ens sembla interessant parlar-ne: "És una feina manual en el sentit que en cada representació hi ha d'haver el traductor llançant els subtítols", diu. Això vol dir prémer un botó, però sempre atents al ritme. "Hem de quadrar estrictament el text amb els actors, que poden anar més o menys ràpid". Cada frase que llegim està limitada a un tempo: "Cada imatge té un màxim de 2 línies de 36 caràcters cada una". A Namur li han donat el DVD d'un assaig. "Hem de tenir el màxim de informació, perquè hi pot haver pauses!" També té el text original, amb les retallades que hi ha fet el director. Preparar uns subtítols amb una bona traducció pot requerir uns 15 dies.