• Imprimir

La 'bailaora' torna a portar la seva versió de 'Carmen' a Barcelona després d'un rodatge exitós de dos anys

Sara es diu Carmen

Ada Castells

La bailaora Sara Baras i els seus acompanyants, José Serrano i Luis Ortega, ja estan instal·lats a Barcelona amb la perspectiva de protagonitzar 40 funcions de Carmen, al Teatre Coliseum, a partir d'avui i fins a l'1 de novembre.

Fa dos anys van estrenar aquesta funció al Liceu i només s'hi van estar una setmana, tal com estava previst. Ara arriben de la Gran Vía de Madrid per traslladar-se a la de les Corts Catalanes amb la voluntat de refermar la seva aposta ballada d'una nova Carmen, "una dona que és lliure d'estimar a qui vulgui i que se sorprèn del poder que pot tenir a les mans quan s'acosta a l'art d'un torero", explica Baras.

Per subratllar encara més aquesta Carmen del segle XXI -lliure i no per això menys apassionada-, la mort de la protagonista s'il·lustra amb fotografies de dones de diverses edats i condicions que han lluitat al llarg de la història "per defensar que morir per amor li podria passar a qualsevol".

I si Merimé i Bizet aixequessin el cap? Bé, potser no reconeixerien gaire la seva criatura, però l'equip de Baras justifica la gosadia: "De Carmen se n'han fet moltes versions. A nosaltres ens interessa menys la dona llibertina i més la dona lliure, que fins i tot té la llibertat de dubtar", comenta Luis Ortega, que a la funció representa el malaurat cornut Don José.

La música també és poc reconeixible, encara que hi ha picades d'ullet a Bizet. El vessant clàssic ha anat a càrrec de Joan Valent i la part flamenca compta amb la col·laboració de Paco de Lucía i Javier Rubial.

Baras reconeix que no hauria pogut representar aquesta Carmen sense abans haver passat per les seves versions de la figura de Joana la Boja i per la lorquiana Mariana Pineda: "Necessitava el pes, no d'una noia, sinó d'una dona. Abans de decidir-me vaig citar-me amb el dramaturg Paco Nieva i va ser ell qui em va dir que l'havia de dirigir jo mateixa perquè tenia una visió del personatge diferent".

A més de dirigir i ballar, Baras també ha col·laborat amb l'escenografia, la il·luminació i el vestuari, ideat per Sybilla estrictament en colors vermells i negres.

Austeritat i força

Els espectadors hi trobaran una posada en escena austera, amb una il·luminació que en alguns casos només remarca el zapateao i amb unes referències a la Carmen de sempre que es concreten amb una cigarreta que es fuma al final. Són les subtileses estrictes perquè no ens oblidem del referent.

En aquest sentit, Baras defensa la seva marca, convençuda que manté "un respecte total per la tradició que es barreja amb la llibertat que tenim per expressar-nos". Així, en la seva Carmen predomina l'alegria per sobre de la tragèdia: "Se'm nota que sóc de Cadis perquè a Cadis, d'alegria, se n'ha de presumir". A l'obra no es pot eludir el desenllaç final, però "la meva Carmen mor amb el cap alt" i "se subratlla més la seva capacitat d'estimar que no pas les baralles ni les gelosies".

El que més li agrada a Baras d'aquest personatge és que no renunciï a la seva manera apassionada de viure. És el mateix que ella fa amb el ball perquè "la tècnica sense el cor no val res". A partir d'avui portarà aquest binomi de passió i disciplina al Coliseum.