• Imprimir

Entrevista: Tim Robbins dirigeix una adaptació de l'obra de George Orwell '1984', que es representarà al Poliorama del 30 de setembre al 4 d'octubre

"La revolució en una societat moderna és apagar la televisió"

Raquel Font

Tim Robbins es mostra molt crític amb el paper dels mitjans de comunicació
P. MARCOU / AFP

Conversant amb l'actor Tim Robbins (Califòrnia, 1958) de seguida t'adones que està infinitament més interessat a parlar de la vida, de les coses quotidianes i de les idees per les quals lluita com a activista que no pas de la feina. Ni que sigui de la seva faceta més desconeguda per al gran públic, la de director teatral. És precisament en aquest rol i amb la seva companyia, The Actor's Gang, que el 30 de setembre vindrà a Barcelona per assistir a l'estrena de l'obra 1984, de George Orwell, que es representarà al Poliorama fins al 4 d'octubre.

¿Hi ha grans diferències entre l'obra que va escriure George Orwell el 1948 i l'adaptació teatral de Michael Gene Sullivan?

No, és una adaptació molt fidel d'una gran història d'Orwell, que ara és més rellevant que mai. És molt interessant veure quanta raó tenia Orwell i com va predir el que ha predit. El que els escriptors han fet és una actualització del marc de la història d'una manera molt intel·ligent. Però tot és Orwell.

Què és, segons vostè, el que va predir Orwell a 1984?

La necessitat d'una guerra constant contra un enemic ocult que mai pot ser derrotat. Això és el que actualment s'assemblaria bastant a la guerra contra el terrorisme. Nosaltres, els nord-americans, ens hem vist involucrats en una guerra contra un enemic que no és cap Estat i que mai no acabes de saber si has derrotat.

Ara la guerra és contra el terrorisme islàmic i durant molt temps l'enemic a derrotar pels Estats Units va ser el comunisme. Quin serà el següent?

Saps què passa? El problema és que gastem bilions i bilions de dòlars contra un enemic que no veiem, i a la gent que cada any guanya tots aquests milions gràcies a la guerra ja els va bé que existeixi aquesta por constant. L'atemptat de l'11-S els va anar perfecte per trobar una manera per tornar-se a enriquir. Si desaparegués la por, què passaria amb tota aquesta gent? I on anirien a parar tots aquests diners?

On anirien a parar?

S'haurien d'invertir en coses molt més útils per a la societat, no?

De tot això ja en parlava Orwell al seu llibre?

Orwell parla de la funció de la guerra en la societat moderna. Ja no es tracta d'envair un país, prendre'n el control i tots els seus recursos. No serà mai més així perquè després de la bomba atòmica ja no és possible. O sigui que la guerra s'ha convertit en un seguit de batalles que mantenen el flux dels diners en mans d'aquesta elit.

1984 li ha servit per criticar l'administració Bush i la seva particular guerra contra el terrorisme i l'Iraq. ¿Nosaltres també hi trobarem algun paral·lelisme amb els nostres governs?

Sí que hi trobareu paral·lelismes. No teniu una càmera a cada edifici, a cada carrer? Per què?

Per què?

És una bona pregunta. Les càmeres no serveixen per prevenir cap crim. Els crims passen a tot arreu. De fet encara és més perillós que n'hi hagi perquè si els criminals saben que no poden cometre un crim al carrer el cometran dins de casa teva. Llavors si no estàs segur a casa posaran càmeres a casa teva. I faran servir la mateixa lògica. Et diran: "Tu no has de patir si no fas res dolent, les càmeres només hi són per prevenir els crims". Però en realitat no en prevenen, de crims.

Aquest seria el concepte de Gran Germà?

Encara pitjor. Crec que la gent a Espanya ho entén millor que ningú a Europa per la proximitat de la dictadura feixista de Franco. Si pensem en la llibertat personal, la invasió de la nostra privacitat i l'acceptació de les càmeres al carrer són un pas enrere. Quant de temps passarà fins que ens supervisin l'ús d'internet. I ens diran el mateix: "Com que no estàs fent res dolent i no ets un criminal, no et preocupis per res. Nosaltres controlem internet pels criminals". Quan arribarà el moment en què direm: "I què passa amb la llibertat? Què passa si jo vull escriure un mail molt crític amb el govern i no vull que ho vegin? Què passa si vull escriure una carta d'amor? Què passa si vull escriure alguna cosa profundament personal o molt romàntica a la dona que estimo? Com ho puc fer si sé que algú ho llegirà?".

O sigui que no hi ha llibertat.

No hi ha llibertat, això és el que espanta més. En el llibre d'Orwell això va ser la gran revolució per al protagonista, Winston Smith.

¿Creu que el pitjor de tot és que estem perdent drets que al llarg de la història han estat molt difícils d'aconseguir i pels quals fins i tot ha mort i continua morint gent?

Sí, és xocant. Per exemple, que un programa de televisió com Gran Hermano posi càmeres tot el dia sobre gent normal... És increïble que això sigui la indústria televisiva avui dia. S'han guanyat milions i milions de dòlars amb la humiliació de gent normal i corrent.

Aquí hi ha una cadena de televisió que acaba de començar l'11a edició. Què els diria als fans d'aquest programa?

Que és molt trist. Una cosa que odio dels reality és que hi posin gent inexperta i que els facin actuar. És com si un circ arribés a la ciutat i en comptes de professionals hi posessin aficionats. Un cau i tothom riu. Estem creant entreteniment de la humiliació. I això és mentalment malaltís per a tothom: tant per al que hi participa com per als que s'ho miren. I cada vegada que veus un d'aquests aficionats estàs veient un actor a qui han tret la feina.

No el veig gaire optimista. En canvi vostè es va mostrar molt esperançat amb el canvi a la Casa Blanca. Què en pensa d'Obama i les seves polítiques?

Les coses estan canviant. La idea d'un president negre als Estats Units semblava una bogeria a la gent, una cosa irracional. Malauradament, vivim en una societat dominada per grans multinacionals que controlen els mitjans de comunicació, i és sorprenent la cobertura televisiva que es va fer de la campanya. I t'adones que la gent que controla els mitjans de comunicació és exactament la mateixa gent que va vendre la guerra al públic nord-americà. Tota aquesta gent encara és allà, és la mateixa. Ningú ha estat acomiadat. I estan intentant destruir qualsevol tipus de reforma que intenta fer Obama. Hi ha una gran campanya de propaganda en la qual participen els mitjans de comunicació. El primer que s'hauria de reformar als Estats Units són els mitjans de comunicació.

Aquesta és la primera reforma que caldria fer?

Sí, abans que qualsevol altra cosa. Cal canviar els mitjans de comunicació.

Com s'haurien de canviar? Com ho faria, vostè?

Jo simplement no els miro. Jo miro només els mitjans en els quals es pot confiar. Pots obtenir més informació de programes satírics com el xou de Jon Stewart que de qualsevol noticiari. El primer acte de revolució en una societat moderna és apagar la televisió. Aquest és el primer pas. El segon esglaó és escoltar la música en directe.

I el tercer?

Del tercer, no en puc parlar en públic...