• Imprimir

Entrevista: Samuel Maoz Director de 'Lebanon', pel·lícula guanyadora del Lleó d'Or de la 66a Mostra de Cinema de Venècia

"Un film polític no pot aturar una guerra"

Bernat Salvà

Samuel Maoz diu que ha dirigit 'Lebanon' per perdonar-se a si mateix per la seva participació a la guerra del Líban
ALESSANDRO BIANCHI / REUTERS

Un dia de juny del 1982, Samuel Maoz (Tel Aviv, 1962) va entrar en combat a la guerra del Líban com a artiller d'un tanc. L'experiència bèl·lica va ser tan traumàtica que li ha costat més de 25 anys poder explicar-la en una pel·lícula. Lebanon s'inspira en les seves experiències: transcorre íntegrament dins un tanc, tal com ho va viure ell. Nascut el 1962 a Tel Aviv, va estudiar cinema després de ser mobilitzat per la guerra, i fins ara havia fet publicitat i dirigit cinc petites produccions de televisió i cinema. Una altra batalla li va canviar abans-d'ahir la vida: amb la seva pel·lícula es va endur el Lleó d'Or de la 66a Mostra de Venècia.

Per què ha hagut de passar tant de temps per poder relatar les seves experiències bèl·liques en una pel·lícula?

Els nord-americans també van trigar vint anys a fer pel·lícules de la Guerra del Vietnam. La guerra del Líban va trasbalsar tota una generació de joves, fossin de dretes o d'esquerres, que van ser mobilitzats per una guerra que oficialment no existeix. No hi havia un enemic clar, i no es feien diferències entre civils i soldats. Això feia aquesta guerra caòtica. Tota una generació va entrar en aquest infern, i és impossible sortir-ne sense que quedi dins teu.

No hi ha també un motiu personal per haver esperat tant?

Sí, he trigat perquè volia tenir la sensació de ser un director que parla de sentiments, i no algú que era allà i segueix encegat pel que va viure. Necessitava distància, perquè aquest sentiment és molt complicat d'expressar. Havia intentat escriure el guió, cinc anys després de ser a la guerra, deu anys... Però cada vegada que l'intentava escriure, tornava a sentir l'olor de la carn cremada que sentíem allà.

Un cop es va veure amb forces de fer-la, quina va ser la primera idea?

La gent em pregunta d'on ve la idea de fer aquesta pel·lícula, però la idea és com fer-la. Necessitava descarregar, exposar totes aquestes sensacions al món, sense parlar d'herois i de la resta de clixés del cinema bèl·lic. Probablement també necessitava perdonar-me a mi mateix, perquè tinc una responsabilitat, vaig formar part d'això, encara que no tingués altra elecció que fer-ho. L'artiller d'un tanc és un assassí, facis el que facis: si dispares, mates gent; si no dispares, mor la gent del teu voltant. He volgut mostrar aquesta situació al públic i intentar que ho comprengui.

Per fer 'Lebanon', s'ha inspirat en alguna pel·lícula bèl·lica com 'Platoon' o 'El submarí'?

He vist pel·lícules que capten la bogeria d'una guerra, com Apocalypse now. Però si parlem del concepte cinematogràfic, ha sorgit de la meva ment i de la intenció que tenia per expressar allò que volia expressar. I m'adonava que no podia expressar-ho amb l'estructura dramàtica clàssica. No vull que el públic entengui el sentiment, vull que també ho senti. Per això l'agafo i el faig entrar dins el tanc, i que s'identifiqui completament amb els sentiments dels personatges: que només vegin el que ells veuen, i sentin el que ells senten, que tinguin la mateixa informació...

Havia sentit explicar històries sobre la guerra? Es va sentir enganyat quan va descobrir la realitat?

En aquests temps que vivim, al meu país, Israel, t'ensenyen que morir per la pàtria és correcte, és el màxim a què pots aspirar. Ho sents a dir des que ets petit i vas a l'escola, i els teus herois són els grans combatents. Recordo que a la gent de la meva generació que havia d'anar a la guerra i no ho feia, la miraven malament. Malauradament, quan entres en contacte amb la realitat de la guerra, te n'adones que tot això són mentides.

Creu que la seva pel·lícula pot ajudar a fer entendre als joves què és la guerra?

Això espero. Quan estàvem a la sala de muntatge, em deien que ningú voldria veure aquesta pel·lícula, però estaven equivocats. Vam fer alguns tests amb públic, i el vam triar més aviat de dretes, però que tampoc fossin de l'extrema dreta. Vam quedar sorpresos per la seva bona acollida. Crec que és perquè, en darrer terme, no es tracta d'una pel·lícula política, sinó antibèl·lica. En veure la seva reacció, em vaig dir que, encara que pugui semblar ingenu, per parar una guerra no pots fer una pel·lícula política, necessites acostar-te al tema des d'un altre angle.