• Imprimir

Diverses companyies sedueixen el públic de la Fira de Teatre al Carrer amb reflexions sobre la gastronomia i la mort, tant en clau còmica com existencial

Morir i menjar a Tàrrega

Teresa Bruna

'Devoris causa', d'Escarlata Circus
LAURENT SANSEN

Els protagonistes de la Fira Tàrrega tenen en comú el desig de seduir. I ho fan amanint la creativitat amb vivències quotidianes tan atractives com la gastronomia i tan misterioses com la mort. Vam començar la tarda d'ahir prenent un te a l'Espai 23 Arts. Ens l'oferia Gladys, de Los Fandangos, "amiga personal d'Elisabeth d'Anglaterra", en una vaixella "caríssima". Els pocs afortunats convidats vam caure en un incessant desplegament d'entrebancs, com trobar mosques al te, seure en coixins que fan pets, vaixella que cau... i una explosió!

La segona cita era Devoris causa, d'Escarlata Circus, una perleta tan rodona que sap greu explicar. Entrem en una carpa plena d'estris, tot escoltant un disc enrogallat de Joselito. Un cuiner, amb aire convincent de carnisser assassí, està acabant de coure verdures en un wok, que reparteix entre els assistents. Bones... fins i tot un pèl picantetes! Mentre mengem, Jordi Aspa i Bet Miralta recreen una parella inquietant que construeixen una criatura només amb verdures. Una hipnòtica manera de compartir olors, gustos i emocions, en una cuina d'intriga poètica.

El sopar complet arriba amb Copacabana, estrena absoluta de la companyia Ponten Pie, guanyadora del concurs que els ha permès accedir al Laboratori de Creació que ofereix Fira Tàrrega als llenguatges teatrals insòlits i espais singulars, en aquest cas un magatzem abandonat que es transforma en un acollidor restaurant cabaret. Sergi Ots, clown solista de Cirque du Soleil, lidera la companyia.

La mort és viva

El tema de la mort és ben viu a Tàrrega. Els catalans Efs Productions presenten l'itinerant Humortal -millor espectacle estranger al Festival de Corea del Sud-, en què quatre enterramorts a l'atur a causa de les incineracions van pels carrers amb una caixa de morts buscant urgentment algú per ocupar-la davant l'expectació d'un públic somrient i intrigat.

Els també catalans Microcosmos Teatre opten per una Résurrection à la carte en clau de cabaret musical amb titelles: uns firaires pretenen fer creure que poden tornar a la vida grans mites del jazz com Louis Armstrong. Amb un discurs més existencial, la mort és també present a Exitus, dels premiadíssims Titzina Teatro, i a Emotikon, d'Ados Teatroa.