• Imprimir

Kiku Mistu, "fanaler de l'art i poeta de la vida", inaugura la 29 edició de la Fira de Tàrrega en una cerimònia ritual en què va explicar on era la clau de la felicitat

Intimisme col·lectiu

Teresa Bruna

La Always Drinking Marchin Band ahir pels carrers de Tàrrega arrossegant la gent com el flautista d Hamelin
LAURENT SANSEN

La Fira de Tàrrega sempre sorprèn. L'espectacle inaugural d'enguany, anomenat Compartim la llum, trenca força amb els que havíem vist fins ara. Si bé es presentava com una "Acció-conte inaugural", encara li va millor la descripció que en va fer el mateix Kiku Mistu, el seu creador: "Un muntatge contrainaugural", pel seu caràcter intimista, lluny dels grans esdeveniments espectaculars.

Envoltats d'un agradable olor d'encens, els components de la companyia, uns músics i un cor de nens de veus blanques, van ocupant els seus llocs en una instal·lació de dos pisos, com un pastís, tots vestits de forma oriental. Bona part del públic va tenir la sort de rebre un regal: una bossa per ajudar a il·lustrar els contes sufí i zen que en Mistu es disposava a explicar.

El públic va compartir el conte jugant amb els objectes de la bossa. Hi va haver bombolles de sabó, bengales, espelmes, ric-rac de granota... I un ensurt: quan buscàvem la clau de la felicitat al fons del mar es va tallar la llum. El Mestre va quedar sense paraules mentre les poques bombolles que quedaven s'extingien. El públic aplaudia per donar suport a un Mistu desconcertat. Tots recordàvem l'any passat, quan la pluja va impedir la inauguració. Aquest any, el dolent era el vent.

Però la tècnica va vèncer i vam poder escoltar el final: els Déus van crear els homes per amagar la felicitat dins dels seus cossos. I la felicitat va tocar la inauguració amb l'assistència d'unes 4.000 persones, segons l'organització.

Una oportunitat

Jordi Colominas, director de la Fira, ha complert un any més la promesa no fàcil de donar l'oportunitat a una companyia catalana a obrir la Fira. Kiku Mistu, "fanaler de l'art i poeta de la vida, és de Terrassa i actualment treballa les seves creacions "a pagès". Seduït per les arts plàstiques i la performance, va participar fa uns 15 anys a la Primavera Eròtica de Terrassa amb l'espectacular Falòmetro, un espectacle pel qual encara és recordat. Actualment ha abandonat la provocació per endinsar-se en un nou concepte d'investigació artística intimista.

El primer dia de la Fira es va despertar a poc a poc. Des de l'oficina de premsa -al costat de l'estació de la Renfe- podíem veure l'incessant degoteig de jovent que anava arribant. Una incipient tranquil·litat ens va permetre assistir còmodament al primer espectacle, Fisura 2, de la companyia Teatro Gestual de Chile. Dos pallassos amb el nas quadrat, juguen amb el públic i, en acabat, amb els vianants des del seu cotxe, que surt del recinte a tota velocitat. Va seguir Wasteland, dels danesos Braendende Kaerlighed. Tres personatges viuen en tres contenidors, tecnològicament molt ben dotats, en una reflexió sobre el nostre petit món i les escombraries de diverses procedències que ens envolten.

Més endavant, el degoteig ja era un doll. La Always Drinking Marchin Band, al seu pas pel Pati, semblaven el flautista de Hamelin que portava la gent a Tàrrega. A les 7 de la tarda no cabia ni una agulla a la plaça de l'Ajuntament, on actuaven Carnage Productions transformats en uns maldestres Homes de Harrelson.