• Imprimir

El director alemany d'origen turc és ovacionat a Venècia per la comèdia 'Soul kitchen' i opta al Lleó d'Or

Akin s'afegeix als favorits

Bernat Salvà

Fatih Akin, mostra la seva eufòria després de rebre una llarga ovació per la seva comèdia 'Soul kitchen'
TONY GENTILE /REUTERS

Fatih Akin canvia radicalment de registre i demostra que no hi ha fronteres de gènere per al talent: el seu cinema s'ha mogut sempre pel territori del drama, però ahir va sorprendre a la Mostra de Venècia amb la comèdia Soul kitchen. Cinc anys després de guanyar l'Ós d'Or de la Berlinale amb Contra la paret, el cineasta alemany d'origen turc va ser ovacionat amb entusiasme ahir al Lido, i s'ha afegit a la breu llista de favorits per guanyar el Lleó d'Or d'enguany.

La roda de premsa de la pel·lícula va batre dos rècords d'aquest festival: s'hi va sentir l'ovació més llarga i, paradoxalment, ha estat la més curta fins ara (un quart d'hora). "Jo era esclau del meu èxit -va explicar el director-. Un amic em deia ja fa temps que m'alliberés i que fes una comèdia, no calia seguir fent sempre el mateix. Per decidir-me, va fer falta que es morís, i que m'adonés que morir, com riure, també formen part de la vida, i cal parlar-ne".

La idea original de Soul kitchen (Cuina de l'ànima) s'inspira en l'establiment de restauració d'un amic de Fatih Akin a Hamburg, que era molt més que un restaurant: era un lloc d'aventura, de celebració, una llar. El protagonista del film és un alemany d'origen grec (Adam Bousdoukos) definit pel director com "una mena de Quixot que intenta arreglar el món". Treu energies d'on sigui per afrontar les adversitats, i en troba moltes: la seva nòvia se'n va a treballar a Xangai, el seu germà surt de la presó i li demana feina, deu impostos i incompleix la normativa sanitària, es fa mal a l'esquena, un especulador el pressiona perquè li vengui el restaurant...

"És el guió més difícil que he escrit -confessa Fatih Akin-. És molt més complicat fer humor que drama. L'estructura de la comèdia és simple, però costa molt respectar-ne les convencions i resultar divertit". Però Fatih Akin se'n surt prou bé. Crea uns personatges entranyables i plens d'humanitat, i sap extreure un humor intel·ligent de les situacions i de la mesurada interpretació dels actors, que no cauen mai al precipici de l'humor fàcil o grotesc.