• Imprimir

El veterà director francès dirigeix Jane Birkin en un film que planteja situacions frontereres amb l'absurd

Rivette i el circ de la vida

B.S.

Jane Birkin protagonitza un film del veterà Jacques Rivette ambientat en el món del circ
FILIPPO MONTEFORTE / AFP

La Nouvelle Vague, el moviment que més influència ha tingut en la història del cinema, celebra aquest any els 50 anys, i tres cineastes que en van formar part continuen encara en actiu i en plena forma. Claude Chabrol va participar a la Berlinale, Alain Resnais va competir al Festival de Cannes i Jacques Rivette, un avi venerable que ja ha superat la barrera dels 80 anys, participa en la secció oficial a concurs de la Mostra de Venècia amb 36 vues du pic Saint-Loup.

Jane Birkin i l'italià Sergio Castellito són els protagonistes d'una història que gira al voltant del circ. Ella s'acaba de reincorporar a un petit circ ambulant instal·lat en un poblet del Rosselló, per substituir el seu germà, que acaba de morir. Ell és un personatge que viatja en un Porsche des de Milà a Barcelona. La trobada accidental de tots dos fa que ell s'interessi pel circ, que comença a seguir, i per les raons que han empès Birkin a tornar a actuar.

"Rivette és un país"

Jane Birkin es mostra molt satisfeta de treballar per tercera vegada amb el director. "Jacques Rivette és un país en si mateix -explica-. Fer una pel·lícula amb ell és com ser convidada a entrar en un país, amb les seves pròpies regles. A vegades rebia els diàlegs que havia de dir deu minuts abans de començar a rodar". Sergio Castellito diu que el seu personatge "és un arquetip de la dramatúrgia, algú de qui no se sap d'on ve i ni cap on va, i que topa amb un petit circ on troba la possibilitat de canviar la seva existència". I afegeix, amb ironia: "Un executiu que esdevé un pallasso em sembla la història de molts executius italians. Només per això ja hauria acceptat aquest paper. Però també es tracta d'una mena d'investigador que torna a posar les coses a lloc i descobreix que la pista d'un circ pot ser més perillosa que la realitat".

36 vues du pic Saint-Loup (36 vistes del pic Saint-Loup) es perd en el seu propi laberint. Proposa una sèrie de personatges i situacions que s'allunyen del realisme per situar-se en terrenys fronterers amb l'absurd, sense arribar a atrapar l'interès de l'espectador. Portar el seu film a la secció competitiva de la Mostra té probablement més a veure amb el conjunt de l'obra de Rivette que amb aquesta proposta concreta.

Altres films descartats...

Tampoc sembla comptar gaire per al palmarès la segona pel·lícula italiana a competició, Lo spazio bianco. Francesca Comencini narra en aquest film la història d'una dona (Margherita Buy) que espera en un metafòric espai en blanc mentre el seu nadó prematur es debat entre la vida i la mort. El concurs ha acollit també Ahasin Wetei, producció de Sri Lanka que explora (amb molt menys encert) terrenys similars als de Tropical maladie.