• Imprimir

Oliver Stone i el polèmic president veneçolà es converteixen en els protagonistes de la jornada d'ahir de la Mostra de Venècia

Apologia de Chávez

Bernat Salvà

Hugo Chávez i Oliver Stone, president de Veneçuela i director nord-americà de cinema, van passar una bona estona junts
ALESSANDRO BIANCHI / REUTERS

Si diumenge Michael Moore va carregar contra Wall Street i l'administració de Bush, Oliver Stone va aterrar ahir a la Mostra de Venècia per presentar fora de concurs South of the border, un documental que retrata Hugo Chávez i mitja dotzena més de presidents d'Amèrica Llatina, i que demostra una vegada més que el talent i la inspiració no són incompatibles amb la subjectivitat i la demagògia, ni al revés. Com Moore, Stone ens explica el que li interessa i converteix la seva pel·lícula en una hagiografia de Chávez, que serveix per compensar, això sí, la distorsionada visió que ofereixen d'ell els mitjans de comunicació nord-americans i europeus.

Tan benevolent és el documental amb la seva figura que el mateix Hugo Chávez va aparèixer finalment al Lido, després d'uns dies de rumors insistents, i es va passejar per la catifa vermella del Palau del Cinema al costat de Stone. "Com diu el gran Mario Benedetti, el Sud també existeix, i aquest festival ha posat el Sud en primer pla", va dir davant les càmeres, abans de saludar el públic en un ambient d'expectació i festa en què no hi faltaven banderes veneçolanes. Una posada en escena no gaire diferent de diverses seqüències de la pel·lícula, en què Chávez es passeja pels carrers al costat de Stone i saluda nombrosos ciutadans enlluernats pel seu carisme.

"Chávez és encara molt popular al seu país, i ha arribat al poder després d'un procés electoral molt just i equitatiu", afirmava hores abans Oliver Stone a la conferència de premsa, on va destacar les seves fites: "A Veneçuela la pobresa ha disminuït a la meitat, i era molt extrema". El director va explicar que originalment li van proposar un documental sobre la mediació de Chávez en la crisi dels ostatges de la guerrilla colombiana, però no va voler fer "una pel·lícula tan reductiva". "Chávez és un gran fenomen i cal parlar-ne. Realment s'havia de parlar d'aquests canvis històrics".

Oliver Stone repassa la història de Chávez, des que era militar fins que va accedir al poder i va governar malgrat la forta oposició interna (l'oposició de la dreta i de gairebé tots els mitjans de comunicació) i externa (especialment del Fons Monetari Internacional i l'administració nord-americana). I fa extensiu el fenomen de Chávez a gairebé tot Amèrica Llatina, amb entrevistes als presidents de l'Argentina, el Brasil, l'Equador, el Paraguai..., que considera representants d'una nova esquerra que s'ha obert pas pel camí democràtic i vol millorar realment les coses.

Entrevistar set presidents en un mateix film té un valor com a document innegable. Però no es pot explicar la història recent d'un continent, i en particular els greus problemes econòmics que ha patit i pateix, simplement com a resultat de l'intervencionisme dels EUA i la política de l'FMI. Com fa Michael Moore (però amb menys ironia i riquesa de recursos), Stone obvia el que li convé, no deixa sentir altres veus i cau en el mateix error del qual acusa els mitjans de comunicació veneçolans i nord-americans: la parcialitat.