• Imprimir

Àlex Rigola presenta la nova temporada del Lliure fidel a la seva aposta pel teatre contemporani

Torna Flotats

Teresa Bruna

Àlex Rigola va ser el protagonista d'una trobada a la qual no van faltar els actors, directors i autors dels espectacles
JOSEP LOSADA

Josep Maria Flotats, que portava anys sense trepitjar el Lliure, normalitzarà la situació aquesta temporada amb El encuentro de Descartes con Pascal Joven, de Jean-Claude Brisville. Així ho va anunciar ahir Àlex Rigola a l'acte de presentació de la temporada 2009/ 2010, on destaquen els espectacles avantguardistes d'alta potència visual.

"Quan vaig arribar aquí vaig dir que s'ha acabat l'arqueologia. No m'interessen les revisions per veure com es feia teatre en altres èpoques". Aquesta frase d'Àlex Rigola descriu la línia de contingut que el director artístic del Lliure va emprendre fa sis anys i, per descomptat, la de la temporada que ve. Va reiterar la frase per anunciar que aquest any s'ha traït a ell mateix en portar Arturo Ui, un text de Brecht dirigit per Heiner Müller, deixeble directe de l'autor, mort ja fa 15 anys. "Martin Wuttke, que interpreta Ui i la Berliner Ensemble han mimat molt l'espectacle perquè es mantingui tal com el va deixar Müller", explica Rigola.

El calendari, però, fa evident que aquí tenim teatre que forma part d'aquest alt nivell avantguardista. La temporada obre el 17 de setembre amb Nixon-Frost, de Peter Morgan, dirigida pel mateix Rigola, que proposa un experiment: dues maneres diferents d'explicar una història, amb els mateixos actors. Una de les versions està feta en llenguatge cinematogràfic i recursos teatrals i, l'altra, en un discurs molt escènic i suport àudio-visual. Rigola dirigirà també Dues dones que ballen, de Benet i Jornet, i dues reposicions d'èxit de l'any passat: Rock'n'roll, de Tom Stoppard i 2666, de Roberto Bolaño.

Hi trobem dues reposicions més, però ja del Lliure de Gràcia, que per les seves dimensions no s'havien pogut estrenar amb tota la seva esplendor. Són La secció daurada, una coreografia de Gerhard Bohner reconstruïda per Cesc Gelabert, i La pantera imperial, potser una de les creacions més representatives de Carles Santos.

Xavier Albertí dirigeix Al cel, "el retorn al teatre de Narcís Comadira", que fa un peculiar retrat de Verdaguer. Un altre autor català és Albert Espinosa amb El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals. Hi ha espai per a la poesia catalana amb Només uns versos, que dirigeix Pau Carrió; per al circ, amb la presència de Tortell Poltrona a la plaça Margarida Xirgu, i per al cabaret, amb Alfonso Vilallonga.

Al programa destaquen dos joves i rellevants directors de l'escena catalana: Carlota Subirós, que ha fet una peculiar dramatúrgia per a Alícia (un viatge al país de les meravelles), a partir de la novel·la de Lewis Carroll i, més endavant, La febre, de Wallace Shawn. Julio Manrique, resident al Lliure, dirigeix American Buffalo, de David Mamet.

I un altre experiment: Dictadura-Transició-Democràcia, on quatre equips d'autors nascuts a diferents dècades parlen de l'any que van néixer. Ells dirigeixen l'espectacle que ha d'estar interpretat per actors de la seva edat actual. "És un repàs sociopolític des dels 60 als 90, que ens serveix per indagar què queda realment a la memòria", diu Rigola. El públic es desplaçarà per 4 sales.

L'escena internacional

Rigola ha programat delicatessen de primera línia internacional que, probablement, no tindríem oportunitat de veure. És el cas de Una colònia permanent, de Christoph Mathaler, un dels grans èxits del Festival d'Avinyó d'enguany, i Stifters Dinge, singular peça de gran impacte visual. I per tercer any, Jan Lauwers i la Needcompany amb l'últim muntatge, estrenat també a Avinyó: La casa dels cérvols.

Continua la col·laboració amb el teatre argentí amb La omisión de la familia Coleman, de Claudio Tolcachir, i El desarrollo de la civilización venidera, que dirigeix Daniel Veronese. I a la primavera tornaran els Radicals Lliure, amb el més sorprenent del gènere. O sigui que se'ns gira feina!