• Imprimir

El cinema nord-americà va aterrar ahir a la Mostra amb 'Life during wartime' i 'The road', que tracten dels efectes d'un cas d'abusos a un menor i d'una gran catàstrofe

Solondz anima Venècia

Bernat Salvà

'The road' explica la història, entre ciència-ficció i 'thriller', d'un viatge al no res, sense cap altra esperança que sobreviure a una catàstrofe que situa la humanitat al caire de l'extinció
THE WEINSTEIN COMPANY

Els temps de crisi són propicis per al cinema de catàstrofes, i la Mostra de Cinema de Venècia, un termòmetre sensible a les inquietuds i preocupacions d'arreu del món, se'n va fer ressò ahir amb The road, adaptació de la novel·la homònima de Cormac McCarthy (l'autor de No es país per a vells) que li va valer el premi Pulitzer del 2007. Un impecable Viggo Mortensen protagonitza aquest film postapocalíptic. Però qui va causa més impacte va ser Todd Solondz amb Life during wartime, un feliç retorn a l'univers tèrbol i malaltís de Happiness, la més coneguda de les seves pel·lícules.

A aquestes alçades, camí ja de complir els 50 anys, difícilment es poden esperar grans canvis del cinema de Solondz, cineasta apassionat pels personatges estranys, per les famílies disfuncionals, tractats amb una ironia que frega el surrealisme, i que va provocar les primeres rialles al Lido. Les coincidències amb Happiness són notables: pel to, i per la presència de personatges com un pedòfil amb un paper cabdal a la trama, o una hippie que sembla sorgida d'una altra època. De fet, els mateixos responsables de la pel·lícula la defineixen com una mig seqüela i mig variació d'aquell film estrenat el 1998. I com aquell film, es manté molt allunyada dels estàndards de Hollywood, per molt que l'acció transcorre en una assolellada Florida, en una zona residencial de classe mitjana. "Vivim temps econòmicament difícils per trobar finançament per a pel·lícules no hollywoodianes -explicava ahir Todd Solondz-. He tingut molta sort de poder fer aquesta, que fins i tot hauria resultat difícil en un altre moment. El tema no resulta fàcil, i si hagués començat a pensar en les dificultats per portar-lo a la pantalla, ho hauria deixat córrer".

Sentiments i contrastos

Life during wartime (La vida en temps de guerra) arrenca amb una conversa entre la hippie i el seu nòvio, un afroamericà en aparença sensible i tendre, però que resulta ser un delinqüent involucrat en una banda de gàngsters i amb el món de les drogues. El contrast entre la sensibilitat d'aquests dos personatges, que no poden contenir les llàgrimes, i el sòrdid món al qual pertany ell marquen el to de la pel·lícula. A més el film ens presenta a continuació un home que surt de la presó després de complir una condemna per pedofília (Ciaran Hinds); la seva dona (Allison Janney) intentant iniciar una relació sentimental amb un altre home (Michael Lerner); el seu fill trasbalsat en descobrir que el seu pare no ha mort, sinó que es a la presó...

A diferència de Happiness, que explicava un cas d'abusos, Life during wartime tracta de les conseqüències d'un altre cas (els actors són diferents, però els personatges i l'entorn s'assemblen). Segons el mateix director, "l'oblit i el perdó són dos temes que apareixen sovint a les pel·lícules, i jo els he triat per a aquesta, però sense cap intenció de donar-ne una resposta filosòfica o religiosa; considero que la pel·lícula sí que dóna resposta, i demano al públic d'estar obert a aquesta experiència".

La pel·lícula navega per aquestes aigües tèrboles amb un to humorístic que no cau en cap moment en la frivolitat, en l'acudit fàcil sobre un tema tan seriós com la pedofília. De fet, el drama que viuen els personatges es fa present en tot moment: els remordiments de consciència del pare, la incapacitat de superar els traumes de la seva família, la dificultat de relacionar-se i de trobar un lloc al món de la hippie... Todd Solondz, autor també del guió, ho trasllada a la pantalla amb un estil molt personal que te a veure només amb les seves pel·lícules anteriors, però sense caure en la repetició, sense provocar la sensació de déjà vu.