• Imprimir

Comença l'última temporada de La Villarroel dissenyada per Javier Daulte, a qui Carol López substituirà al gener

La utopia tal com l'entén Leo Bassi

Teresa Bruna

Toni Albà i Leo Bassi, dos 'clowns' del nostre temps, que, segons Bassi, és l'any 74000
PACO AMATE

El clown Leo Bassi va obrir ahir l'última temporada de La Villarroel sota la direcció artística del dramaturg argentí Javier Daulte. Fidel al seu estil, aquest controvertit clown d'orígen italià, tan pintoresc com punyent, que recorda que "el 2006 em van posar una bomba davant del camerino, un acte terrorista de la dreta pura i dura del qual no se'n va parlar gaire", explica al públic la seva particular Utopia -aquest és també el títol de l'espectacle- que passa per canviar la data en què vivim "perquè la crisi acabi abans". L'actor puntualitza: "No sóc cristià, la meva era comença amb els artistes, és a dir, que estem ja al 74000!".

L'espectacle parla sense embuts dels progres i dels polítics: "Faig creacions sobre el que em preocupa. A l'últim que vaig fer parlava del monoteisme, i ara, de política. El meu món polític és a l'esquerra però no sóc home de partit, sinó de teatre. La meva intenció és desencadenar les emocions del públic, que explotin al seu cap a poc a poc i que vagi traient les seves conclusions".

A l'octubre, La Villarroel acollirà El Messies, del britànic Patrick Barlow, protagonitzada pels no menys pallassos Toni Albà i Fermí Fernández, amb Elena Roche, una cantant d'òpera de debò que impregna l'espectacle de solemnitat.

L'argument planteja que un únic actor (Toni Albà) d'un teatre tronat es veu forçat a interpretar tots els papers de la història del Messies -una mena de Pastorets, però escrits per algú que no sap qui és en Folch i Torres-, des de l'Anunciació al Naixement. L'ajuda el gerent del teatre (Fermí Fernández) i en resulta una hilarant i surrealista història, amb una irreverència propera a La vida de Brian però en temps infantil. És una producció del CAER de Reus, que dirigeix Roger Peña.

El relleu a la direcció

La temporada continuarà amb Bulevard, de Carol López, que encara s'està embastant en la mateixa línia de creació col·lectiva que Germanes, i Caperucita, de Javier Daulte, els directors artístics entrant i sortint de la sala que regenta Focus.

Daulte, que mai ha deixat de viure a l'Argentina, ens explica que "és molt difícil portar la direcció des de tan lluny, la meva presència és cada vegada més necessària aquí i se'm fa costa amunt no poder-hi ser tant com voldria". Pel dramaturg, que ha dirigit amb èxit quatre temporades, s'han complert els objectius de reformar la sala i donar impuls als autors joves vius. Carol López continuarà la mateixa línia mentre Focus s'està plantejant d'aprofitar el "diàleg fluid" amb Daulte per posar un peu a Buenos Aires. Però Daniel Martínez, president del grup Focus, no ens explica res més... per ara.