• Imprimir

El director de 'Cinema Paradiso' va obrir ahir la Mostra de Venècia amb 'Baarìa', un gran fresc sobre la història europea del segle XX

Retorn decebedor de Tornatore a Sicília

Bernat Salvà

Giuseppe Tornatore, conegut per 'Cinema Paradiso', ha presentat la seva nova pel·lícula a Venècia
TONY GENTILE / REUTER

Fent honor al seu cognom, Tornatore ha tornat una vegada més a la seva Sicília natal amb Baarìa. "Totes les meves pel·lícules són sicilianes -reconeix el director-. Una persona parla de les coses que coneix, que ha viscut, i encara que pot canviar, el que aprèn els primers 20 anys de la seva vida la marca per sempre". Ell va viure a Bagheria fins als 27, i és allà on s'ambienta aquest gran fresc sobre la història d'un home i la seva família, entre els anys 20 i els 80 del segle passat. El primer film italià que obre Venècia en els darrers 20 anys ha costat 25 milions d'euros, dura dues hores i mitja i és per al director "el més semblant que he fet a Cinema Paradiso".

Un pastor sicilià

El protagonista es diu Peppino (Francesco Scianna). Treballa des que és nen com a pastor per ajudar a la modesta economia d'una família sotmesa als embats del segle XX: la pujada al poder dels feixistes, la Segona Guerra Mundial, la invasió nord-americana, l'auge del comunisme... Parlada gairebé tota en el dialecte de Bagheria (a la Mostra es va projectar amb subtítols en italià i anglès), gairebé sempre al compàs d'una emotiva banda sonora del mestre Ennio Morricone (en la vuitena col·laboració amb el director), Baarìa alterna la comèdia dramàtica amb escenes de masses. Giuseppe Tornatore va matisar el caràcter sicilià de la seva nova pel·lícula: "El meu film no vol parlar només de Sicília. Té una perspectiva a través de la qual explico esdeveniments que es poden situar en altres contextos, tothom hi reconeixerà coses".

Comparar Baarìa amb la pel·lícula que va fer guanyar a Tornatore un lloc al cor de tots els cinèfils és una arma de doble tall. La carrera de Tornatore, amb poques excepcions, ha estat sempre a l'ombra de Cinema Paradiso. El seu nou film només aixeca el vol en moments puntuals, però es mou en bona part arran de terra, llastat per l'excés de tòpics, per un to excessivament sentimental i per una narració fragmentada en dotzenes de petites escenes que no acaben de funcionar.