• Imprimir
• Enviar

Entrevista: Robert Rodriguez El director texà ha escrit i dirigit un nou film per al públic infantil, 'Shorts. La piedra mágica', en què aplica la tècnica del curtmetratge

"Quan rodes amb nens has de tenir tanta energia com ells"

Patricia Puentes

Robert Rodriguez, amb dos dels seus cinc fills, que li aporten material abundant per a les trames d'algunes de les seves pel·lícules
WARNER BROS

Les seves col·laboracions amb Quentin Tarantino (Abierto hasta el amanecer i Planet Terror) i Frank Miller (Sin City) han aconseguit convertir-lo en un director de culte. I els seus orígens independents encara impregnen tots els seus projectes. Després de Spy Kids i de Las aventuras de Shark Boy y Lava Girl, en 3D, Robert Rodriguez torna al cinema per a nens amb Shorts. La piedra mágica. El director texà i pare de cinc nens mostra la seva cara més familiar en aquesta pel·lícula, en què mostra la història d'una colla de nens a qui la vida els canvia quan troben una pedra que fa realitat els seus desitjos.

D'on va sorgir la idea per al projecte?

Se li va acudir al meu fill. Les primeres pel·lícules de Spy kids estaven totes basades en les meves experiències: em vaig criar amb deu germans i germanes. I la de Shark boy estava molt inspirada en la meva relació amb els meus fills. Després de Shark boy, el meu fill de sis anys va dir que volia tenir la idea per a la propera.

I van plantejar aquesta Shorts. La piedra mágica com una sèrie d'històries curtes...

M'agraden molt els curtmetratges i, a més, els nens es concentren durant poc temps. Així que vaig pensar que, si podia unir un munt de curtmetratges en una pel·lícula llarga, barrejar-ho tot, una mena de Pulp fiction per a nens, i que cada curt estigués protagonitzat per un nen diferent del veïnat, al final tot acabaria tenint sentit. Al meu fill també se li va acudir això de la pedra amb els colors de l'arc de Sant Martí que es converteix en una pedra que atorga desitjos. La pedra dels desitjos és l'element que uneix tots els curts. Abans que ens en adonéssim, ja teníem la pel·lícula feta. Vam filmar-ne un tràiler i el vam ensenyar a la Warner Bros. El protagonitzàvem els meus fills i jo, i el vam filmar al jardí de casa. Era molt entretingut. I el van comprar. I aleshores vam escriure el guió i vam fer la pel·lícula.

I pel que fa al pressupost va haver d'ajustar-se un cop més, oi?

Sí, en vam dir Shorts perquè tot hi és curt. A més la història és curta i vesteixen amb shorts [riu].

Va ser complicat això de fer una pel·lícula amb tanta canalla?

Va ser molt divertit. Són molt entusiastes. No vull dir que els actors adults no siguin entusiastes, però els nens ho solen ser molt més. Realment es com si estiguessin fent la millor cosa de la història i que tinguin la millor feina. És la seva primera pel·lícula. Quan estàs rodant estàs molt cansat, però has d'estar exuberant perquè ells tenen molta energia.

Tenint en compte la resta de la seva carrera, fins a quin punt això del cinema per a nens és satisfactori per a vostè i fàcil de fer?

Quan ets escriptor et diuen que escriguis d'allò que saps. La vida en família és una part molt gran de la meva vida, no puc ignorar-ho. Així que és com si necessitessis parlar-ne. Necessito que hi hagi varietat. Si fes una pel·lícula d'adults darrere l'altra, em cremaria. Normalment aquestes coses em vénen molt de gust. És un repte molt diferent. I és més difícil del que sembla. T'agradaria que semblés que pots fer-ho amb els ulls tancats, però va ser un procés de quatre anys. T'asseus a la taula per sopar i dius: "I si intenta quedar-se la pedra i no deixar-la als altres nens. I si desitja tenir els braços llargs...". I ho escrius, és una mecànica i li cal el seu temps.

Tres dels seus fills eren al repartiment de Shark Boy i ara l'han ajudat amb aquesta. Algun vol seguir el seu camí?

Un segur. Al segon li agrada fer pel·lícules. El tercer, que se li va acudir la idea per a aquesta, vol actuar. Ha sortit en unes quantes pel·lícules meves, però primer vol ser biòleg marí. Li agrada treballar en pel·lícules. Els nens sempre són al plató i a ell li encanta ser-hi, però vol una altra feina.

No és gaire habitual per als nens poder dir la seva en una pel·lícula...

És perquè, com a adult, intentes imaginar-te què els agrada a les famílies, què els agrada als nens, però ja no penses més com un nen. Dónes per fet que, si vols anar a comprar alguna cosa, pujaràs al cotxe i hi aniràs. Un nen no pot fer això encara que vulgui, li ha de demanar a la seva mare... No té una pedra a qui pot demanar que el dugui a comprar. Qualsevol cosa que li dóna poder a un nen és molt poderosa, però te n'oblides. Això de la pedra dels desitjos és una cosa que a un adult no se li acudiria. Perquè jo sé que com a adult pots fer qualsevol cosa que vulguis o que t'agradi. Però sent un nen, vols aquest poder, vols ser fort i trencar coses, això és el que els agrada als nens.

Els seus orígens artístics són independents, però en aquests moments té un gran estudi al darrere. Com treballa actualment?

Tal com ho vaig fer amb aquesta. Filmo el tràiler, li ensenyo al distribuïdor i aleshores ho finanço independentment. Vols assegurar-te de tenir distribució abans de demanar els diners. Tot i que a vegades, si creus molt en el projecte i creus que no es farà fins que la rodis, sí que demanes els diners abans i després ho vens i acaba funcionant en benefici teu. Però ara jugo amb una mica més de seguretat.

Té un mètode de treball molt particular...

A vegades, als estudis no els agrada triar una pel·lícula si no l'han vista abans. Però la Warner Bros i jo volíem treballar junts i vam començar una relació laboral i hi va ajudar molt que veiessin part de la pel·lícula en el tràiler que vaig fer. És com un tràiler de veritat i se'l miren i riuen i pensen que si allò estigués al cinema, els agradaria veure-la. No hi havia res per a nens aquell any i em van dir que la comprarien.

Quina pel·lícula de quan era nen va fer que s'enamorés del cinema?

La meva mare ens duia a sessions dobles i vèiem musical de la MGM i pel·lícules antigues. Ens duia a veure sessions dobles de Hitchcock, Recorda i Rebeca, per exemple. A la meva mare sempre li havia agradat Rebeca. La seqüència de Salvador Dalí, a Recorda, em va provocar malsons durant una bona temporada!

I això el va marcar...

Aquesta va ser una primera marca, però va ser després quan vaig decidir que volia filmar les meves pel·lícules. El meu pare tenia una càmera de vídeo i vaig veure 1997: Rescat a Nova York, i vaig pensar: "Nova York és una presó? Amb una paret al voltant. Això es pot fer?". Pots inventar-te la teva paret, i John Carpenter ho va dirigir i va fer-ne la música i vaig pensar que feia l'efecte de ser molt divertit i tenia tot aquesta energia creativa. M'agradava la música, m'agradava la fotografia, escriure... Si feia una pel·lícula podia combinar totes les meves aficions preferides. Va ser on vaig començar. El film era independent i em vaig imaginar que havia pogut fer-lo perquè, simplement, va sortir a rodar-lo, no va demanar permís a ningú.

Parlem del futur. Quins altres projectes té, en aquest moment?

Estic fent Machete. La comencem a filmar d'aquí unes poques setmanes.

Ens pot avançar alguna cosa de Sin City 2...?

Ara mateix estic produint Predators, que s'estrena l'any vinent, i els dec als Weinstein [The Weinstein Company] una altra pel·lícula que estic escrivint actualment. O sigui que no crec que hi pugui treballar, en Sin City 2, potser l'any vinent.