• Imprimir

Tocs de cobla

Sons d'aire i d'aigua

Josep Pasqual

Quan Montserrat Pujolar va fer pública la decisió d'aturar la seva producció de sardanes, els cors dels qui coneixien la seva expressió artística es van sentir envoltats per un buit sense raó. La seva obra per a cobla es pot considerar breu pel que fa al volum, però pel que fa a la qualitat, la intensitat que desprenen la seva arquitectura harmònica i la seva sensibilitat melòdica en fan un conjunt únic. Justament aquesta intensitat era l'origen de la incomprensió dels seus incondicionals, però conèixer una mica la seva personalitat musical pot abocar un fil de llum a la solitud. La seva biografia dibuixa l'esperit d'una artista forjada a cops de caràcter i d'inspiració, de talent i de treball. I d'honestedat. Una honestedat que es fa evident en cadascuna de les línies expressives, de cada acord, de cada record condensat en les seves petites obres, poesies en forma de sardana, cors amb batec de cobla. Una honestedat refulgent en la seva obra i en la seva persona, i que en justifiquen la trajectòria.

Tot just acaba d'aparèixer el volum discogràfic que recull el catàleg complet per a cobla de Montserrat Pujolar. Desenvolupat per la cobla Jovenívola de Sabadell, una de les formacions que més ha prodigat la seva obra, amb aquest disc la compositora s'incorpora a la brevíssima llista d'autors que veuen editada la seva obra completa. La condició de dona de Montserrat en fa una peculiaritat evident en un món dominat per homes, però el que es fa realment peculiar és la qualitat de la seva obra, femenina si és que la qualitat pot tenir sexe, però sens dubte intensa, evocativa, delicada, decidida. El disc rememora moltes emocions i fa comprensible l'evolució d'una artista única, amb les seves carícies musicals, amb els seus anhels poètics fets d'aire i d'aigua, d'amor i de passió.