• Imprimir

El Borràs estrena demà la versió teatral de la novel·la psicològica d'Amélie Nothomb 'Cosmètica de l'enemic'

Tot esperant Nothomb

Ada Castells

José Pedro Carrión (dret) i Jesús Castejón es transformaran en enemics al Borràs
BALANYÀ

La lucidesa descarnada i servida amb sarcasme és una de les característiques de l'obra de la prolífica Amélie Nothomb. I entre el seu munt de novel·les destaca Cosmètica de l'enemic, publicada el 2001 en francès, i traduïda a Columna dos anys després. Ara arriba condensada per als escenaris de la mà del director José Luis Sáiz i els seus dos protagonistes: José Pedro Carrión i Jesús Castejón.

Cosmética del enemigo serà al Borràs, des de demà i fins al 27 de setembre, després d'haver rodat pels teatres de l'Estat durant deu mesos. El director -que ha fet servir la versió en castellà de Sergi Pàmies- explica que, malgrat ser una novel·la, "ja és un text molt teatral".

El gran repte a l'hora de portar la narració als escenaris ha estat "reproduir l'espai mental que retrata Nothomb". No deu haver estat senzill, ja que el llibre el protagonitzen dos desconeguts que comencen a establir una conversa: l'un va descobrint les seves misèries a través de les confessions de l'altre; l'altre es va traient les culpes de sobre a mesura que parla. De mica en mica es van transformant en enemics per la incomoditat que es transmeten. L'empresari que pateix un retard en el seu vol (Carrión) serà conduït cap als inferns pel seu interlocutor inesperat (Castejón).

A l'escena es reprodueix el mateix que ens fa veure la novel·la: una sala d'espera d'un aeroport, però "no s'ha volgut fer una aposta realista". Part dels espectadors de l'obra fan de figurants, ja que s'han instal·lat butaques al mateix escenari -avís, però, per als tímids: els espectadors no han de fer res de res.

Segons Sáiz, "Cosmética del enemigo planteja una batalla entre el bé i el mal partint de la base que tots tenim dins nostre els dos components". L'ha portada als escenaris convençut que "el teatre ha de remoure alguna cosa en els espectadors. Els ha de fer reflexionar". La narrativa de Nothomb ho aconsegueix. A partir de demà podrem comprovar si la seva transformació teatral, també.