• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

Cavalls cap a la fosca

Salvador Sostres

Abans de creuar Doctor Fleming, anant a sopar a Via Veneto, trobo entre la fosca una cara coneguda. És la d'un vell enemic que quan vaig començar a escriure als diaris em va fer la vida impossible, en part perquè jo també vaig ser molt impertinent amb ell i en lloc de mirar de calmar-lo, de guanyar-me'l o de ser invisible m'hi tornava sense considerar en cap moment les possibilitats tan escasses, de pobre principiant, que tenia de guanyar-lo si m'hi acabava enfrontant obertament. I més d'hora que tard l'obert enfrontament arribà un dia que vaig fer-li un article amb una mala hòstia d'aquelles que quan acabes d'escriure et sap greu que l'ordinador no es posi a aplaudir. Com que entre d'altres coses era el director adjunt del diari, em va fulminar d'una plomada i la ràbia es multiplicà infinitament i també la set de revenja. No hem tornat a coincidir mai més en cap altre mitjà, però d'aquella derrota tan amarga en vaig treure l'orgull de continuar, una idea de l'honor vinculada a vendre la pell molt més cara i quan alguna vegada m'he sentit dèbil o insegur o perdut el record de l'antiga rebregada m'ha servit de revulsiu i de coratge per seguir endavant. La seva cara coneguda em dibuixa un somriure entre la fosca i m'estén la mà. Li corresponc el gest un poc desconcertat. "Que sàpigues que si no cada dia, quasi cada dia llegeixo la teva columna". En algun moment ho féu tot perquè no me'n sortís. En més d'algun moment hauria fet qualsevol cosa per causar-li tot el mal possible. Va fulminar-me i em va humiliar. Ara ja no té aquell poder i llegeix les meves columnes. Pensem tant en la revenja que quan simplement la victòria arriba, sense drama, ens sentim estranys. Sabem el que devem als nostres amics però només de tant en tant, quan baixa la ira i el temps ens torna a l'estat natural de la conciliació, notem la força, la sensualitat i el ritme que els nostres enemics ens han proporcionat. I si amb honor els vam combatre, amb el mateix honor els hauríem de poder donar les gràcies.