• Imprimir

Robert Sommer publica un estudi sobre l'últim episodi tabú dels camps nazis: 200 dones van ser obligades a tenir sexe perquè els reclusos rendissin més

Sexe obligat i amb presoners

Redacció

Soldats soviètics interrogant dones supervivents d'Auschwitz
REUTERS

L'opressió nazi ha omplert pàgines i pàgines i en continuarà omplint per la seva magnitud i la vergonya que suposa per a la humanitat. Hi ha aspectes, però, que continuaven silenciats, encara que hagin passat més de sis dècades. Un d'ells l'ha destapat ara l'historiador alemany Robert Sommer, que acaba de publicar Das KZ Bordell. Són 460 pàgines per donar a conèixer els orígens, l'estructura i l'impacte dels Sonderbauten (edificis especials), l'eufemisme amb què s'anomenaven els bordells dins del camp.

El factòtum de tot plegat va ser Heinrich Himmler, i el primer bordell es va muntar a Mauthausen el 1942. En total se'n van crear deu, el més gran a Auschwitz. Els jueus van ser exclosos d'aquesta oferta sexual que, curiosament, anava dirigida només als presoners.

Com tot als camps nazis, els bordells estaven perfectament regulats. Es calcula que unes 200 dones van ser obligades a servir-hi. Eren joves que rondaven la vintena i rebien més menjar que la resta. Havien de servir cada vespre de les vuit a les deu, i els diumenges, tota la tarda. Els nazis també van imposar les seves lleis racials als bordells i els alemanys només podien anar amb alemanyes, així com els eslaus només tocaven les eslaves. Només els presoners privilegiats, com els kapos, podien fer visites freqüents a aquests centres.

Sommer ha arribat a la conclusió que únicament un 1% dels presoners es van beneficiar de l'absurda iniciativa de Himmler: "La idea inicial era fer servir els bordells per incrementar la productivitat tot incentivant els presoners, però no va funcionar. Molt pocs estaven en prou condicions físiques com per anar-hi".

Tampoc es pot dir que la idea fos gaire suggerent. Quan el presoner era cridat per anar al bordell, havia de passar primer per una revisió mèdica. Se li lliurava una crema medicinal que s'havia d'aplicar als genitals i només s'hi podia estar un quart d'hora fent sexe en la posició del missioner.

Per elaborar el seu llibre, Sommer ha entrevistat una trentena d'usuaris dels bordells, però cap de les poques supervivents d'aquest horror ha volgut parlar. Cap d'elles ha estat recompensada per l'infern que va viure ni per l'estigmatització posterior. Com diu Sommer, "és important que a aquestes dones se'ls retorni part de la seva dignitat". És possible?