• Imprimir

Estrena a Catalunya de la versió operística de 'La casa de Bernarda Alba', amb V. Peña, R. Pierotti i M. Martí

García Lorca torna a Peralada

Andreu Gomila

Vicky Peña en el paper d'Elena i Marina Pardo com a Magdalena en la versió operística del text lorquià
ESTEBAN COBO / EFE

"Eclecticisme" és la paraula que fa servir el compositor Miquel Ortega per definir la seva versió de La casa de Bernarda Alba, que s'estrena demà al Festival de Peralada després d'haver passat ahir per Santander. A ell li agraden Leonard Bernstein i Lorin Maazel, i deixa clar que, davant l'experimentació i l'atonalitat que dominen la música contemporània, ha optat pel classicisme. "La melodia no té per què morir", diu. Això no obstant, tant la soprano Raquel Pierotti (Bernarda) com la seva companya de repartiment Montserrat Martí (Adela) deixen clar que la partitura d'Ortega no és gens fàcil.

Aquest projecte fa més de vint anys que corre. Amb el llibret escrit a finals dels 80 pel desaparegut Julio Ramos, Ortega va començar a escriure l'òpera el 1991 i la va acabar el 1999. Fa més anys encara que va decidir que traslladaria a una partitura l'obra mestra de Federico García Lorca. Sap que no és la primera versió -a Peralada, de fet, hi va anar fa vuit anys la d'Eribert Reimann, amb la batuta de Zubin Mehta-, però no renuncia a expressar tot el que ha sentit. Això sí, "amb el mínim de notes possibles".

El llibret, avisa Ortega, respecta un 85% del text original. Els únics canvis són la desaparició de la primera escena, la del funeral per la mort d'Antonio María Benavides, segon marit de Bernarda. Tampoc no hi és la primera escena del tercer acte. I en algun moment, diu el compositor, "Julio Ramos va pensar que el cantant es podia esplaiar més amb una mena d'ària". Un altre tret important és que es tracta d'una òpera que inclou la presència d'una actriu en el paper de María Josefa, la mare boja de Bernarda. A Peralada l'encarna Vicky Peña, que, tot i estar molt rodada en el teatre musical, s'estrena en l'òpera. Ella, a més, ja ha fet l'obra-far de Lorca, tot i que al cinema, de la mà de Mario Camus. Era Martirio. No havia pensat mai que en 22 anys passaria de ser una de les filles de Bernarda a ser-ne la mare. "Aquest és un paper molt atractiu per a una actriu", diu Peña.

La seva entrada a l'òpera no és de soprano. El seu paper requereix un "cantar parlar". La diferència clau amb el musical la troba en el fet que a Sweeney Todd o A little night music, "allà on no arribes tu, hi arriba el noi de la taula de so".

El director d'escena d'aquesta La casa de Bernarda Alba, Ramon Calleja, assegura que ha ordit un muntatge d'una gran netedat. L'objectiu, "contextualitzar el món simbòlic de Lorca", i fer veure que la casa pairal bé podria ser una llar, una presó, un convent o un laberint, "on els que hi viuen no poden sortir-ne". Calleja ha volgut llimar el vessant polític de la peça i centrar-se en "la tragèdia d'unes dones en un món d'homes".