• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

El tribunal independent

Salvador Sostres

Joan Puigcercós li demanà ahir a Zapatero que pressionés el Tribunal Constitucional perquè emeti una sentència favorable a l'Estatut. A la tarda, jutges i advocats i d'altres espantalls del fosc món de la judicatura espanyola li van dir de tot amb l'argument que el Tribunal Constitucional és independent. Per començar, el Tribunal Constitucional és espanyol, i per tant jutge i part en un conflicte entre dues nacions. Per continuar, els seus membres són sectàriament triats pel PP i el PSOE, fins al punt que quan els diaris publiquen infografies sobre la composició de la sala, sota cada nom hi posen la tendència i les sigles del partit que l'ha proposat. Per tant, qualsevol coincidència amb la independència és pura casualitat. La primera batalla que perdem és sempre la del llenguatge. No sé amb quina desvergonya els espanyols en general i els jutges en concret gosen dir que el Tribunal Constitucional és independent. Cal tenir molta barra i molt poc sentit del ridícul. Com totes les eines que té Espanya per eliminar-nos, el Constitucional és un succedani civil de la Brunete. Pim, pam, pum. I para de comptar. Espanya sempre ha estat igual. És senyal d'una democràcia gens seriosa i molt escassa que el que el poble de Catalunya ha decidit a les urnes pugui ser qüestionat i fins i tot negat per aquesta banda de funcionaris servils amb què els 2 partits espanyols majoritaris escarneixen l'esperit lliure que hauria d'inspirar la justícia i entre els quals reparteixen les cadires com els pirates fan amb el botí. Zapatero és responsable del personal que el PSOE té en aquella casa tal com el PP ho és del seu. No hi ha atzar ni tecnicisme: hi ha política, una ocupació antiga i 2 partits que administren el seu poder i els seus interessos. Puigcercós encerta, doncs, posant-li pressió a Zapatero. L'error fou creure en aquella Espanya amiga -sinistra pantomima- en la qual ja avui no hi creu ni Montilla. El gran error és, més enllà dels retrets partidistes, creure encara en Espanya mentre cada vegada és més bèstia l'agonia. Ens queden ja molt poques forces i molt poquet temps.