• Imprimir

John Malkovich protagonitza 'Desgracia', un film de Steve Jacobs inspirat en la novel·la homònima del Nobel sud-africà J.M. Coetzee

L'aridesa de la vida

Andreu Gomila

Malkovich encarna un protagonista amb qui l'espectador no sap si estar d'acord o en contra
GOLEM

David Lurie és un professor de poesia romàntica a la universitat de Ciutat del Cap. Divorciat, desganat, als 52 anys es passeja per la vida com si res del que pogués fer tingués cap mena de transcendència, encara que ensenyi Byron i Wordsworth. Però de sobte apareix una alumna, mestissa i atractiva, Melanie, la relació amb la qual posarà punt final a la carrera acadèmica de Lurie i el conduirà a l'interior de Sud-àfrica, on, enmig d'un paisatge àrid, immens, viu la seva filla Lucy. John Malkovich fa el paper del professor al film de Steve Jacobs Desgracia, basat en la novel·la homònima del premi Nobel de literatura J.M. Coetzee.

És la segona obra de l'escriptor sud-africà, després de Dust (1985), que arriba a la gran pantalla. I com sol passar amb aquesta mena d'adaptacions, el resultat és més aviat agredolç. Potser perquè tampoc no ens va acabar d'entusiasmar l'Elegy, d'Isabel Coixet, filmada a partir d'una altra gran novel·la, L'animal moribund, del nord-americà Philip Roth. Totes dues tenen en comú que els protagonistes són professors universitaris faldillers, encarnats per actors de prestigi. Ben Kingsley feia de David Kepesh al film de la realitzadora catalana.

La diferència és que una cosa són els EUA i una altra de ben diferent Sud-àfrica, on la convivència entre blancs i negres a la societat postapartheid no està resolta del tot. Els sud-africans han tingut un president negre molt abans que els nord-americans, però 50 anys d'apartheid són una barrera gairebé infranquejable en l'imaginari col·lectiu. D'aquí les dificultats de rodar una pel·lícula basada en una novel·la intimista, malgrat tot, on Coetzee descriu els límits de la convivència a través del sexe i de dues generacions, la del professor Lurie i la de la seva filla Lucy (Jessica Haines).

A les notes de producció, Jacobs assegura que el cinema realista "no està gaire de moda avui dia" i que els espectadors "prefereixen evadir-se". Ell planteja un film compromès, que posa damunt la taula temes espinosos i té la virtut de no emetre judicis categòrics. "Vull que el públic decideixi per ell mateix, per això la càmera sempre està una mica enrere".

Així, per exemple, veiem Malkovich immolar-se davant d'un tribunal universitari i, més tard, s'inquieta davant la presència de Petrus (Eriq Ebouaney), l'home negre copropietari de les terres de la seva filla. Després, i enmig de molts dubtes, decideix ajudar una amiga de Lucy a sacrificar gossos. I fins i tot en matarà un amb qui ha passat llargues tardes ocioses gratant la guitarra. Mai no sabrem on situar David Lurie, ni si estem d'acord amb els seus actes o no.

Adaptar novel·les de titans com Coetzee -com Philip Roth, com Gabriel García Márquez, com Blai Bonet, com Günter Grass- té una dificultat extrema, sobretot perquè les pàgines de la novel·la expliquen moltes més coses i des d'angles molt diferents, cosa que un cinema d'abast mitjà no pot mai assolir. Cal un superrealitzador, a l'altura de l'autor, que sigui capaç de passar correctament el fil per l'agulla.