• Imprimir

Els editors independents afronten la crisi oferint més varietat, reduint despeses i precisant més el tiratge

Els petits s'espavilen

Ada Castells

"Hi havia una vegada una petita editorial que es va arriscar pel meu llibre..." ¿Quants escriptors d'èxit podrien començar el relat de la seva carrera literària d'aquesta manera? Molts. El teixit de petites editorials independents és bàsic per crear el cos literari d'un país, i aquí, per ara, no ens podem queixar. Entre agremiades i no, n'hem comptat gairebé unes quaranta, i això només cenyint-nos a les literàries. En temps de crisi ser petit -o gros- és caminar per la corda fluixa com un funambulista, precisament el nom d'una d'aquestes editorials. Els empresaris han de fer mans i mànigues per tirar endavant uns projectes que ben sovint són més ambiciosos en qualitat que no pas en perspectives de venda. La reducció dels ajuts a la producció és molt dura de suportar, ja que ha suposat rebre al voltant de mig milió d'euros menys. Ja l'últim trimestre del 2008 els ajuts es van veure reduïts en un 40% i les previsions per al proper semestre parlen d'un 25% menys. A això s'hi ha de sumar el retard en el lliurament dels diners, ja que els editors, aquest any, encara no han vist ni un euro dels ajuts. Queixosos, també constaten que les biblioteques estan comprant menys. Aquest doble sistema d'ajut a la producció i compra de les biblioteques es va idear en substitució del suport genèric que abans rebien tots els editors en català i ara la crisi l'està malmetent. Hi ha petits editors que veuen en perill la seva empresa.

N'hi ha d'altres, però, que fins i tot fan bona cara al mal temps i s'han atrevit a endegar el seu projecte aquest fatídic 2009. Lluís Sábat, director literari de Saymon, acaba de fundar la seva editorial i ens explica amb quins propòsits: "Volem ser l'editorial indie de referència". Més enllà de la filosofia de l'empresa, que en diuen ara, hi ha el catàleg, que són faves comptades: "Allà on veiem un text interessant, sigui a Moscou, Florida o Barcelona, el publiquem. Amb quins criteris? Amb la intenció d'incidir culturalment en un lector que avança en gustos literaris i està una mica esgotat de les propostes narratives que no fan res més que imitar models ja coneguts".

Per ara a Saymon han començat amb 15 títols i el 2010 ja aniran pels 28, perquè, posats a ser temeraris, hi inclouran 10 títols en català. El primer serà Tots els meus amics són superherois, de l'Andrew Kaufman. Tenint en compte que de cada cinc llibres que es llegeixen només un és en català, a aquests petits editors se'ls hauria de posar una medalla al mèrit.

L'aposta inicial de Libros del Asteroide, fundada fa quatre anys, també va ser només en castellà, però fa poc s'han atrevit amb traduccions en català que estaven lliures de drets, com és el cas d'El cinquè en joc, de Robertson Davies, que els va donar l'empenta del premi Llibreter 2006, i Van venir com orenetes, de William Maxwell.

Beneficis de la perifèria

En aquest nou teixit editorial hi ha un fenomen de descentralització evident. En part, les noves tecnologies hi ajuden, encara que molts petits editors perifèrics reconeixen que els costa col·locar els llibres a Barcelona, on, amb molta diferència, es concentren la majoria de vendes.

Jordi Quer i Josep Gelonch, de Fonoll, fa dotze anys que editen llibres des de Juneda, a les Garrigues. Fins ara feien literatura de proximitat, de caire local i comarcal, però a partir d'aquest any s'han animat a anar més lluny amb narrativa, no ficció i cuina: "Sense menystenir el mercat local, el nostre propòsit és consolidar aquestes noves línies a nivell de llibreria. La literatura catalana té un problema bàsic de lectors, entre altres coses per la manca d'arribada en bones condicions a les llibreries d'arreu del país. Les editorials petites ens hem d'esforçar a treure bons llibres. Amb la qualitat, hem de vèncer les inèrcies cap al castellà i la logística deficient". Una mostra: acaben de treure El bala perduda, de Kurt Vonnegut, un autor de culte en el món anglosaxó que a poc a poc es va redescobrint.

Tirant cap al sud, a Valls, hi ha Cossetània. Jordi Ferré explica que "som una editorial generalista però a la vegada amb un interès especial pels llibres d'excursionisme i viatges, de natura i pels llibres de cuina. De tota manera, també publiquem literatura, recuperem clàssics catalans i publiquem força llibres d'història". Han fet gols de vendes com La cuina de l'àvia Remei, però també han apostat per títols menys segurs com els d'Artur Bladé Desumvila, l'anomenat Pla de les Terres de l'Ebre.

Ferré és un dels impulsors de la plataforma Edi.cat junt amb els seus col·legues de Bromera, d'Alzira, i Angle Editorial, de Manresa. Tots tres estan mirant d'impulsar l'edició digital en català, convençuts del paper dels editors independents en català en un futur que ja és present.

Per Joan Carles Girbés, de Bromera, editar des d'Alzira no és un inconvenient: "El fet de ser lluny de Barcelona és un incentiu que ens obliga a fer millor la feina i a cridar més l'atenció. En tot cas, la presència dels nostres llibres a les llibreries i la proximitat que faciliten les noves tecnologies fan que Bromera estiga tan a prop del lector català com qualsevol altra editorial ubicada a la Ciutat Comtal".

Ja es veu que s'ha de mirar de ser optimista i fer bona cara a la crisi. Eduard Suárez, de Laertes, té una fórmula infal·lible: "Contra la crisi? Prendre refrescos i gelats a l'estiu, i xocolata a l'hivern".