• Imprimir

Generalitat, Ajuntament, Diputació i ministeri posen els fonaments del Teatre Lliure dels propers anys

Contracte de futur

Andreu Gomila

El Lliure de Gràcia incorpora un bigam nou, cabina i un muntacàrregues (abans les escenografies es pujaven per l'escala)
J. LOSADA

Després de vuit anys sense cap compromís escrit de les institucions, el Teatre Lliure ja pot respirar alleujat. Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i ministeri de Cultura van estampar ahir la seva firma en un nou contracte programa que garanteix el futur de l'escenari fins al 2012, amb partides que van des dels 9,9 milions d'euros per al 2010 fins als 10,6 de l'últim any de vigència de l'acord. Una signatura realitzada en un Lliure de Gràcia en obres plena de simbolisme, ja que al carrer Montseny va créixer aquesta institució fa més de 30 anys i des d'aquí encara el seu futur.

Antoni Dalmau, president de la Fundació Teatre Lliure, va deixar clar que havien acomplert els seus objectius: consolidació de la línia artística iniciada fa sis anys per Àlex Rigola, sanejament de les finances del teatre i, des d'ahir, la firma d'un nou contracte programa. Ara el futur es presenta, segons va dir, "net i tranquil".

Els principals contribuents del Lliure, Generalitat i Ajuntament (29,6% del pressupost cadascun) van deixar clar que confiaven plenament en el teatre per aconseguir nous objectius, molts dels quals formen part de la línia actual del centre, com prioritzar la creació contemporània, la relectura dels clàssics, la creació textual catalana, l'impuls dels nous llenguatges, mantenir la residència de creadors de diferents àmbits escènics -ara disposen de Carles Santos, Julio Manrique, Cesc Gelabert i Lluïsa Cunillé-, garantir la presència de companyies internacionals o col·laborar amb altres centres del territori i de l'Estat espanyol.

El representant de l'Instituto Nacional de Artes Escénicas y Música (INAEM), Félix Palomero, va deixar clar que el seu 10% d'aportació al pressupost del Lliure era a canvi de seguir oferint el millor teatre i el més innovador. Amb la boca petita també va parlar de "teatre català" i, més fort, va demanar "teatre en les altres llengües" de l'Estat diferents al català. I això, el Lliure, també ho fa, encara que sigui en argentí.

Rigola era qui més feliç es mostrava ahir al Lliure de Gràcia, que segurament obrirà portes la temporada 2010-2011 amb el mateix aspecte que abans, però amb les comoditats i la seguretat del segle XXI. Rigola, fins i tot, assegurava que el nou contracte programa seria "un model a seguir" per tots els equipaments de l'Estat, sobretot pel que fa a drets i deures de les parts. A ell li ha agradat sobretot això de la necessitat de crear i eixamplar els circuits teatrals. "Tenim equipaments, però falta teixit teatral", deia. Treballen amb la Diputació de Barcelona (5% del pressupost) perquè les produccions del Lliure viatgin més sovint, de Cornellà de Llobregat a Solsona.

L'arquitecte del Lliure de Gràcia, Francesc Guàrdia, va anunciar que "el gruix de les obres ja estan fetes" i que ara tan sols queda revestir-lo d'una manera que no traeixi la memòria del teatre. I el projecte engegat per Fabià Puigserver i altres tindrà, finalment, dues potes (Montjuïc i Gràcia) a ple rendiment.