• Imprimir

Entrevista: Anastacia La cantant nord-americana ofereix un concert avui al Festival Jardins de Cap Roig

"La imatge condiciona massa la gent"

Bernat Salvà

Anastacia està acostumada a públics multitudinaris, però avui oferirà un concert íntim
FESTIVAL JARDINS DE CAP ROIG

Va irrompre en el món de la música ara fa nou anys, amb el disc Not that kind, i des de llavors viu còmodament instal·lada al capdamunt de l'univers pop mundial: ha venut més de 30 milions de discos; ha encapçalat llistes de vendes dels Estats Units i de nombrosos països d'arreu del món; ha actuat al costat d'Elton John i dels desapareguts Luciano Pavarotti i Michael Jackson, i ha fet ballar els seus fans al ritme de hits com One day in your life, Paid my dues, I'm outta love i I can feel you. Anastacia (Chigago, 1969) ofereix un concert més íntim de l'habitual aquest dissabte al Festival de Cap Roig, en el marc de la gira del seu darrer disc, Heavy Rotation.

Vostè ha venut milions de discos i ha actuat davant de públics molt nombrosos. Com afronta un concert de petit format com el que oferirà avui al Festival Jardins de Cap Roig?

És més petit que els que acostumo a fer, sovint actuo davant de milers i milers de persones, però de vegades és bonic poder oferir un actuació més íntima i tenir un contacte molt més proper amb els fans. Possiblement en el meu pròxim tour hi haurà més varietat, alternaré grans concerts amb d'altres de més petits.

Se l'ha comparat amb cantants com Aretha Franklin, Tina Turner o Christina Aguilera. ¿Se sent incòmoda amb les comparacions?

No sóc jo qui les fa, però respecto les opinions i em sento molt honrada perquè em comparin amb aquestes artistes. No sé si Tina Turner estarà gaire contenta que em comparin amb ella, però per a mi és fantàstic. De tota manera, no intento imitar ningú, el que intento fer, com a artista, és passar-m'ho bé amb la meva música i provar diferents coses que estiguin tan connectades amb la meva manera de ser com sigui possible...

¿És cert que Michael Jackson li va trucar i la va animar a dedicar-se a la música en els seus inicis?

Em va fer una trucada telefònica que em va influenciar molt. Vaig mantenir amb ell una conversa realment genial, meravellosa, em va animar a enregistrar i treure un disc, i em va ajudar a concertar una trobada amb una discogràfica. De fet, crec que el simple fet de coneixe'l ja t'obria portes. Jo vaig créixer amb la seva música al voltant i em sento molt trista per la seva pèrdua, com tothom.

¿No creu que la imatge té cada vegada més importància en el món de la música, i particularment en l'univers del pop?

Sempre ha estat molt important, i fins a cert punt es pot dir que condiciona massa el comportament de la gent en general. Sempre es busca la perfecció en la imatge. La imatge desplaça massa sovint el talent a un segon terme. Jo no hi estic d'acord, el talent sempre hauria d'estar al davant de la imatge, però és com funcionen les coses i no sé què es pot fer per canviar-ho.

¿Creu que encara és possible trobar nous camins per a la cançó romàntica?

Sí, no queda més remei que buscar-los. Si vols mantenir-te a dalt has d'innovar constantment, no pots estar aturada. Cada època, cada generació, cada estil musical ha buscat els seus propis camins per a la cançó romàntica. La música no ens deixarà mai, precisament perquè es renova constantment amb aire fresc.

¿Té previst canviar de registre i provar de fer cinema o, seguint els passos de la seva mare, actuar en un musical?

Estic oberta a altres coses, probablement més ara que en altres moments de la meva carrera artística, molt més que al principi. M'agradaria actuar al teatre, a la televisió... No vull només enregistrar discos, no se sap mai què passarà amb els mercats, i no em puc dedicar exclusivament a això.

Vostè va actuar com a artista convidada a Operación Triunfo. Què pensa d'aquest tipus de programes?

Em provoquen una barreja d'emocions. De vegades permeten descobrir gent realment bona, amb molt de talent, i els ofereixen l'oportunitat d'arrencar o donar un empenta a la seva carrera. Però al mateix temps són xous televisius i estan concebuts com a tals, segueixen unes regles que no són estrictament premiar el talent.