• Imprimir

Strindberg en la pell de Kurt Cobain

Andreu Gomila

Mia Esteve és un dels tres personatges "durs, amb parts fosques" de l'obra de Casanovas
ROSER BLANCH

Després de fer front al Woyzeck de Brüchner a Temporada Alta, Jordi Casanovas torna a caminar per la corda fluixa i s'acara amb un altre clàssic del XIX, La senyoreta Júlia, de Strindberg, que estrena avui al Teatre Lliure dins la programació del Grec. El títol de l'obra, Julia smells like teen spirit, ens remet directament a la cançó que va fer famosos els Nirvana de Kurt Cobain. "M'interessa treballar la tragèdia contemporània i anar una mica més enllà. Per això aquí mesclo Strindberg i la història de Kurt Cobain", ens explica el director i dramaturg. "Aparentment no tenen res a veure, però sí, ja que tots fan referència a un món idíl·lic que acaba sent una presó", afegeix.

La peça del dramaturg suec parla, de fet, de l'amor i del desig, de la guerra de sexes i de classes. És de caire naturalista. Casanovas ha traslladat l'argument de Suècia al nord-oest dels EUA, on va sortir el moviment grunge. De finals del segle XIX a primers de la dècada de 1990. Per ell, nascut el 1978, Cobain és un mite generacional, cosa que no ha volgut defugir. "Aquests mites d'adolescència ajuden els joves a formar-se com a persones i després desapareixen", explica. Per això els seus tres personatges, encarnats per Mia Esteve, Ruben Ametllé i Patrícia Bargalló, "són durs, amb parts fosques". Tots tres actors no formen part de Flyhard, la companyia del director. "Després d'una temporada en què hem fet quatre obres, m'han demanat vacances", diu.

Casanovas avisa que ha construït una peça de tall clàssic, en un sol acte, sense salts temporals. Res a veure, doncs, amb els jocs escènics de les seves últimes creacions. "És una història que descansa més en els personatges que en l'acció, és més psicològica", indica.