• Imprimir

Els concerts fets a Catalunya durant el 2008 apleguen uns 13 milions d'espectadors i facturen 151 milions

La música en viu salva el sector

Andreu Gomila

Fa cinc anys, el negoci de la música es distribuïa gairebé a parts iguals entre el directe i els enregistraments. Ara la balança s'ha decantat clarament cap a la música en viu, amb un augment espectacular de la facturació (de 100 a 151,3 milions d'euros) produït pel creixement del nombre de concerts, que arriba a la xifra de 22.000 -amb una mitjana de 60 per dia- i fins a 13 milions d'espectadors. Per contra, la indústria fonogràfica s'ensorra encara més: el 2008 va perdre un 20,1% dels ingressos. Fent un cop d'ull global al sector, podem dir que el directe salva la indústria i és, com va dir ahir Lluís Gendrau, president del Grup Enderrock, "on reposa bona part de la música del país". Anant una mica més enllà, hem de constatar, tanmateix, que si el 2003 el sector facturava 192 milions d'euros, l'any passat la xifra va caure fins als 172,6.

Tot això són dades de l'Anuari 2009 de la música i l'espectacle als Països Catalans, que inclou el primer estudi sobre la música en viu, realitzat pel Grup Enderrock i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC). El document també palesa que la recaptació de la SGAE amb la música en viu als Països Catalans ha crescut un 128% en cinc anys. Si el 2003 la SGAE recaptava drets per valor de 6,7 milions, el 2008 la xifra puja 15,3 milions. No ens estranya, doncs, que els promotors musicals denunciessin a aquest diari divendres passat que el 10% que la societat de gestió espanyola els cobra per cada entrada és "excessiu".

Joan Rosselló, president d'ARC i director de l'empresa The Project, treia pit amb les dades. "Tenim més espectadors que el Barça, l'Espanyol, el teatre, la dansa, tots junts, i més que els habitants del nostre país", deia. I de seguida llançava una pregunta enverinada: "Per què no ens fan especial cas les institucions?". Rosselló no discuteix que molts gestors no considerin cultura un concert de pop-rock, "però sí que sé que és indústria, una indústria que factura 150 milions d'euros a l'any". No va perdre l'oportunitat de demanar el suport de l'administració perquè el seu sector, pilar de la música del país, no pari de créixer.

Situació "dramàtica"

I és que, si la indústria discogràfica catalana és avui dia gairebé marginal dins l'Estat (tan sols factura el 8,5% del total), la de la música en viu manté un domini abassegador. Tres empreses del país (The Project, Doctor Music i Concert Studio) dominen el 40% del mercat.

El més curiós de tot és que, malgrat la crisi del disc, el 2008 es va produir un nou rècord històric de produccions en català, amb 572 referències. Això no obstant, només Manel i Lax'n'Busto van arribar a les 10.000 còpies venudes pels últims treballs o les van superar. "La situació és dramàtica", va constatar Dani Castellanos, director de Propaganda pel Fet i president de l'Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya (Apecat). El 2009, a més, es preveu més catastròfic, amb algun segell històric del país que pot desaparèixer.